El centre "Exil"

José Manuel Rodríguez
Treballador social

Espanya ha viscut en els últims anys un augment considerable del flux migratori de persones provinents d'Àfrica, Amèrica Llatina, Àsia i països de l'Europa de l'Est. Un nombre important d'aquestes persones són supervivents de diferents situacions de violència que han assolat regions del món i algunes d'aquestes persones poden considerar-se víctimes, d'una o altra manera, de violència organitzada.
Dins d'aquesta població, les persones més vulnerables són aquelles a qui no se'ls reconeix l'estatut de refugiat i es troben en una greu situació de precarietat jurídica i social.

A finals de l'any 1999, en centre EXIL de Bèlgica va decidir crear una seu a la ciutat de Barcelona per desenvolupar durant l'any 2000 un projecte pilot destinat a avaluar la necessitat d'una feina similar a la que el mateix centre porta desenvolupant a Bèlgica durant més de 20 anys. El maig del 2000 es va fer realitat aquest projecte i va començar a funcionar una nova seu a Barcelona.

Durant l'any 2000, EXIL Barcelona va començar a atendre una sèrie de persones, particularment nens i dones. Entre els nens cal distingir tres categories: víctimes de violència institucional, víctimes de violència organitzada i nens víctimes de violència intrafamiliar. Provenen de diferents països llatinoamericans, africans i europeus. El grup de dones ateses prové també de diversos països.

El nombre de persones ateses en el centre ha anat augmentant des d'aleshores, i se'n destaca sobretot el grup de dones, que són la capa de la població més vulnerable. Aquestes persones troben en el nostre centre una acollida càlida i humana, com també l'ajuda d'un equip de professionals especialitzats en el tractament de les seqüeles produïdes per la violència, l'exili i el trauma de la separació dels seus països d'origen.

Considerem que aquesta acollida és un element essencial en el procés de reparació de les seqüeles de les diferents formes de violència que pateixen les víctimes. Aquesta acollida pren un significat encara més especial en la nostra societat d'avui dia, on tant les condiciones d'acollida com les actituds i prejudicis socials no afavoreixen l'establiment de relacions humanes solidàries i igualitàries amb les persones que arriben al nostre país. A més, l'acollida representa no sols un pas endavant, sinó el pas fonamental en l'establiment d'un vincle d'unió amb una altra persona que els permeti emprendre un camí de recuperació de les experiències patides en els seus països d'origen. Per això, tant l'estructura (lloc, mobiliari, etc.) com la forma d'acollir són essencials en la nostra manera d'atendre aquestes persones.

Per tal de dur a terme aquesta tasca, el centre compta amb un equip de professionals especialitzats en el tracte de la seqüeles de violència i l'exili. Actualment hi ha un equip de quatre persones que treballen en aquest centre: un psiquiatra, dos psicòlegs i un treballador social. A part d'aquest equip, també comptem amb la col·laboració d'altres professionals que ens ajuden en la nostra feina per poder oferir una atenció humana i reparadora.

El tipus d'atenció que oferim depèn de la situació de cada persona que ve al nostre centre. Algunes persones necessiten una orientació social i d'altres una orientació més psicològica, tot i que la nostra experiència ens diu que tots dos aspectes avancen de manera progressiva i conjunta: una millora en les condicions d'acollida i integració facilita la recuperació dels símptomes psicològics. En aquest sentit, existeix una gran diferència entre l'atenció que els refugiats reben al nostre país i la que reben en altres països com Bèlgica. Aquesta diferència rau fonamentalment en dos fets: en primer lloc, en les dificultats de tipus administratiu amb què es troben aquestes persones a l'hora d'iniciar el procés de demanda de l'estatut de refugiat polític; i en segon lloc, l'assistència social que reben i, en moltes ocasions, la manca d'informació, de coordinació i sobretot d'una visió integrativa en la societat d'acollida.

Tot això fa que la nostra tasca només sigui una gota, una simple gota, dins l'oceà de les necessitats. No obstant això, creiem en el poder d'aquesta gota, capaç d'unir-se a d'altres gotes per poder pal·liar i després impulsar l'inici d'un procés d'autoajuda que permeti a aquesta gent refer la seva vida i recobrar la confiança en la humanitat.