Després de la guerra

Josep Fontana
Historiador

El general Franks va dir que la de l'Iraq seria una guerra diferent a totes les altres guerres conegudes. Ho ha estat, però tan desigual que no es pot dir en justícia que hagi estat una guerra, sinó una invasió que l'agressor ha estat preparant durant dotze anys, esclafant la seva víctima per debilitar-la (amb el cost addicional d'uns 500.000 nens iraquians morts per manca d'atenció mèdica a conseqüència del bloqueig).

No ha estat solament una guerra pel petroli, encara que s'usi el petroli per pagar-la, sinó pel poder, per afermar el prestigi dels Estats Units en la seva reclamació d'instal·lar un ordre polític nou on la seva voluntat sigui indiscutida. L'essencial, han dit William Kristol i Lawrence Kaplan, és el canvi que la guerra pot significar en l'escenari polític mundial: "La missió comença a Bagdad, però no s'acaba aquí... Va més enllà, fins i tot, del futur de l'Orient proper i de la guerra contra el terrorisme. És sobre el paper que els Estats Units es proposen de representar al segle 21". Es tracta de completar el gran projecte polític d'homes com Wolfowitz, que ha escrit que els Estats Units "han de desanimar les nacions industrials avançades de qualsevol intent de desafiar el nostre lideratge, o fins i tot d'aspirar a un lideratge regional o global".

És per això, justament, que aquesta guerra ens afecta a tots nosaltres. Perquè no és només contra l'Iraq, sinó contra les llibertats de tots. I ens cal protestar, no solament perquè callar significaria fer-se còmplices d'una sang vessada injustament, sinó perquè, encara que la nostra protesta sembli que ja no serveix de res quan la invasió ha triomfat, sí que pot valer per fer saber als qui l'han organitzada que no han aconseguit d'atemorir-nos. Potser els seus còmplices, com Aznar, acceptin aquesta situació de dependència que se'ls ofereix a canvi de les engrunes de botí que els puguin repartir, que no seran gaire més que engrunes perquè l'apetència de guany dels vencedors és gairebé il·limitada. Però la majoria de nosaltres no ho acceptem, i per sotmetre'ns i fer-nos callar hauran de fer moltes més guerres: tantes, que no és possible que totes les puguin guanyar.