Epitafis de guerra

Miquel Àngel Ramon, cooperant a Kosovo

Quan el poemari "War Epitaphes" sortí a la llum pública, en 1919, Europa es començava a despertar del malson que fou la Gran Guerra. En aquesta obra el seu autor, Rudyard Kipling, va dedicar una sèrie de breus elegies a un grapat d'éssers imaginaris però patèticament possibles (a les trinxeres desaparegué, entre 1914 i 1918, una generació sencera de joves europeus). Les existències i les morts d'aquests personatges anònims (un oficinista gris i un fill únic cridats a files, un sentinella endormiscat i un recluta covard, entre d'altres) desfilen subtilment per aquestes admirables pàgines. Després de mort, Kipling fou sovint acusat d'imperialista i etnocèntric, però per molts prejudicis que hom pugui tenir en contra seva, és difícil no emocionar-se llegint "The beginner", l'epitafi que dedica a un soldat mort en el seu primer dia en combat. Un noi no gaire diferent del seu propi fill, caigut a Yprès el 1915, quan acabava d'arribar al front amb un regiment d'infanteria.

D'entre tots els poemes destaca amb llum pròpia el que descriu els pensaments pòstums d'un estadista mort.

Diu així:

"...vaig decidir mentir per tal de complaure al poble.
Al capdavall s'ha demostrat la falsedat de les meves paraules
i he de trobar-me cara a cara amb els homes que vaig matar.
Quina mentida hauré d'explicar ara
per poder fugir de la ira d'aquesta joventut defraudada?".

La guerra d'aleshores era força diferent de l'actual, i encara ho era més la societat europea: en tornar a casa llicenciats o de permís, els soldats s'esgarrifaven en descobrir que l'opinió pública, a la reraguarda, era molt més fanàtica i bel.ligerant que ells mateixos, que eren els teòrics guerrers. No és d'estranyar, en conseqüència, que els polítics demagogs sovint "mentissin per tal de complaure al poble", fomentant l'odi xovinista contra l'enemic. Analitzant el comportament dels arquitectes d'aquell desastre i dels seus epònims d'avui dia, es pot concloure que el tarannà de tots ells és, en el fons, el mateix, i que tard o d'hora hauran de fer front, com succeeix al protagonista de l'imaginari epitafi, al judici de la història (metafòricament, el menyspreu dels éssers humans a qui mataren o mataran).

L'armistici arribà un dia de novembre de 1918. La Gran Guerra és també coneguda com "Primera Guerra Mundial" (atès que, després de 1945, va sorgir la insòlita necessitat d'enumerar-les), i també fou batejada per algun optimista ingenu com "La guerra que acabaria amb totes les guerres". Després d'ella (probablement mentre composava els epitafis) Kipling fou anomenat membre de la "Imperial Graves Commission" (Comité Imperial de Tombes de Guerra), una institució encarregada de recuperar i identificar els cadàvers dels milers de soldats que romanien soterrats als terrenys fangosos de Bèlgica i el Nord de França.

Les despulles del seu fill mai no foren trobades.