L'imperi contra el mal

Gemma Lienas
Escriptora

Els plans d'estudis de la gent de la meva generació, aquella gent que cursava preuniversitari, incloïen llatí. Traduir del llatí representava un joc lògic apassionant. El pitjor eren els textos amb què havíem de lluitar: la guerra de les Gàl·lies. Als tretze anys, aquelles legions de César que es desplegaven en formació de tortuga, amb el flanc dret avançat i l'esquerre reculant, sempre m'han semblat una bestiesa. I l'ànsia de poder de qualsevol paranoic amb deliris de grandesa disposat a construir un imperi a costa dels altres pobles, una bajanada perillosa. Vaig quedar per sempre vacunada contra els autoritaris, els imperialistes i també contra la submissió.

De manera que, quan Bush -empipat per aquest torpede en plena línia de flotació que va suposar la destrucció de les Twin Towers i incapaç d'entendre'n el missatge-comença a buscar un motiu per atacar l'eix del mal i el troba (??) a Iraq, la meva urticària es reactiva. I ja amenaça de provocar-me un xoc anafilàctic quan Aznar, submís a la crida de l'emperador, es posiciona incondicionalment al seu costat. "A la paz por la guerra", o una ximpleria semblant, li vaig sentir dir no fa massa en un acte públic recollit pel telenotícies d'Alfredo Urdaci, àlies la veu del seu amo.

Quin pacifista, aquest Aznar!, em dic, ens diem les tres quartes parts del poble espanyol. No enteneu res, ens renya Aznar, brandant el dit índex davant les càmeres, mastegant bigoti i pegant-nos un rotllo preventiu dels seus.

Sembla mentida aquests espanyols, incompetents per veure que la guerra contra Iraq és necessària, que aquest Sadam Hussein és un dictador dels grossos (i ho es, en això hi estem tots d'acord), galleja Aznar mentre li fot una patacada un noi de 17 anys que ha gosat demanar la pau contrariant el seu missatge.

I Franco, Pinochet, Sharon no van ser/són dictadors?, murmura el poble que ja no entén res. I que no entén per què els Estats Units va simpatitzar amb Franco o Pinochet i dóna suport a Sharon. A no ser que el petroli d'Iraq sigui una raó de pes...

Burros, s'esgargamella Aznar, és que no us adoneu que Iraq està armat fins a les dents, que representa un perill per a la pau mundial?

Els espanyols es miren els uns als altres, incapaços d'entendre com el poble iraquià, que porta més de 10 anys aguantant un embargament genocida (mig milió de nens menors de 5 anys morts, 4 de cada 5 nens afectats per la desnutrició, un descens brutal de l'escolarització...), ha estat capaç fabricar un arsenal amb el qual amenaçar el món.

Quina estranya lògica nodreix les neurones d'Aznar? En nom de les seves creences religioses, ens condemna a tots i totes a no poder aprofitar els avenços terapèutics que suposaria la investigació amb cèl·lules embrionàries i, en canvi, aquestes mateixes creences no l'obliguen a oposar-se a una guerra que causarà tant dolor entre la població civil.