Argentina: un tros d'esperança
Jaume Llansó i Torras
Periodista
Ja és conegut que del 23 al 28 de gener s'ha convocat el tercer Fòrum Social Mundial (FSM), en què vam tenir la sort de participar i aprendre de la nova cultura social, política, mediambiental..., que el Brasil està generant. Aquestes noves cultures van fins i tot molt més enllà del govern de Lula, home que encarna un canvi històric per als brasilers i que és un símbol d'honestedat i lluita per al sud i per a tots els pobles que pateixen la fam al món.
Un cop acabat l'FSM, el cas de l'Argentina ha estat una experiència colpidora. Aquest país s'havia instituït com a potència econòmica sobretot a principi del segle passat, i en el període d'entreguerres era considerat com un país modèlic, quan tot i la situació econòmica i social va poder arribar a disposar d'una classe mitjana molt àmplia. L'Argentina ha patit cinquanta anys d'anar de mal en pitjor, podem trobar pocs països a escala internacional amb una situació paral·lela. La dictadura va trencar socialment el país, els primers anys de democràcia van ser anys de por i oblit, i als noranta, amb el mal exemple del president Menem, s'ha acabat de consolidar la cultura de la corrupció i del "ximple qui no roba".
La situació de desarticulació social, política i familiar, la corrupció, el deute extern, van portar el país al crac financer i al consegüent corralito. Aquesta situació ha comportat l'empobriment de les classes mitjanes, i és a partir d'aquí que sorgeix l'esperit de protesta i rebel·lió. A Buenos Aires no és estranya la situació que famílies que disposen de casa tinguin la necessitat de vendre's portes, taules, etc. per poder menjar. És una situació contrària a la viscuda al Brasil, on després de dècades de misèria, la participació política dels moviments socials ha propiciat un canvi polític sense precedents. A l'Argentina el neoliberalisme practicat de forma salvatge ha dut a l'aplicació del manual de la llei de la selva. El gran problema també és la instaurada cultura del "no hi ha res a fer".
La corrupció política i sindical havia arribat a uns nivells molt grans, el peronisme sindical de la CGT s'havia convertit en un sindicalisme de pactistes amb cotxes de luxe, cases, joies... En aquest sentit és interessant tot el que s'està movent al voltant de la CTA, Central de Trabajadores Argentinos, sindicat no reconegut oficialment que vol trencar amb el vell sindicalisme. Quadres honestos de la CGT estan passant a la CTA, que pretén un treball de base important. La CTA està relacionada amb moviments de joves i infants com Pelota de Trapo i també amb cooperatives que disposen d'una fleca, una impremta, una granja, una biblioteca, etc., i té així mateix lligams amb el mateix moviment piquetero.
D'altra banda, a la regió industrial de Quilez, on fa deu anys hi havia 1.800 fàbriques, avui totes tancades, en gran part perquè després de la crisi, l'empresariat ha abandonat les fabriques. D'allà mateix ha nascut el moviment de fàbriques tomadas, retomadas, ocupades, en què els treballadors han entrat de nou a les fabriques desertes i han emprès l'activitat productiva en forma de cooperatives. L'Argentina té una tradició històrica en aquest sentit. Ja durant els anys 70, el 28% de la producció era en clau de cooperativa. Actualment, afecta 114 fàbriques. Esperem que tot allò que s'estigui generant de nou dugui a una nova situació social i política que pugui tornar l'esperança al poble argentí.