Manifestació històrica

 

30 milions de persones van sortir al carrer el 15 de febrer.

Hi havia al voltant de 750 manifestacions convocades en diferents punts de l'hemisferi. Un èxit rotund.

 

Les protestes que reuniren a més persones van tenir lloc a Espanya, Gran Bretanya, Itàlia i als Estats Units. Cal destacar que a Nova York, malgrat els seriosos obstacles que va posar-hi l'extrema dreta (intents de prohibició, canvi de recorregut o tancament del metro durant aquesta jornada), la manifestació va aplegar a mig milió de persones.

Una altre manifestació a destacar seria la del Caire, que malgrat estava prohibida va aplegar a uns milers de persones que improvisaren varies manifestacions i concentracions en tota la ciutat.

Pel que fa a Amèrica Llatina la manifestació més important es va donar a Sao Paulo, que congregà unes 30.000 persones. També és destacable les 15.000 persones que es reuniren a la Ciutat de Mèxic.

A Buenos Aires sortiren al carrer 10.000 persones, xifra similar a Río de Janeiro. A la Habana, hi hagué una convocatòria oficial que va reunir unes 5000 persones.

A l'Antàrtida també va haver-hi convocatòria: alguns científics de l'estació polar (habitada per unes 200 persones) es van manifestar.

Jornada històrica de mobilitzacions a Espanya

Les 82 manifestacions de cadascuna de les 17 comunitats autònomes espanyoles han estat, en el seu conjunt, les que han reunit a un major nombre de manifestants arreu. És a dir, Espanya ha estat capdavantera en aquestes mobilitzacions. Entre Barcelona i Madrid (situades entre les quatre manifestacions més grans del món) es va reunir a més de tres milions de persones als seus carrers.

A Catalunya l'èxit va ser trepidant. Els carrers de les quatre ciutats de província estaven a vessar. A Barcelona van haver de llegir quatre vegades el manifest de la Plataforma "Aturem la Guerra". Força gent va quedar-se a la meitat i altres parlaven de "concentració" ja que no s'havien mogut gaires metres d'ençà que començaren a caminar.

A Girona, la manifestació havia de sortir del Pont de Pedra, però l'aglomeració de gent que venia de tots els carrers va obligar a canviar el recorregut, que va haver-se d'allargar considerablement. Amb tot i això, quan la capçalera havia arribat al final encara quedava molta gent en el punt de partida esperant per manifestar-se.

Entre les exclamacions es sentien crits de "Aznar, cabrón, dimissió", "No més sang per petroli" o "Això és el que passa per tenir un govern fatxa". Pel que fa a Mallorca, el fred i la pluja persistent no van fer enrera les més de 40.000 persones que recorregueren el centre de Palma, des de la plaça d'Espanya fins al Passeig del Born.

L'oposició de la ciutadania a la política bel·licista del govern Aznar es palesà amb les diverses i ocurrents consignes. Crits de "No a la guerra", "Que vagi a la guerra el gendre d'Aznar", "Si voleu petroli anau a Galícia" i "Aznar i Solana, la tortura americana", acompanyaren en tot moment la manifestació a Palma de Mallorca.

A Madrid va passar quelcom semblant a Nova York. L'actitud del Govern (que segons afirma "prou contents hauríem d'estar perquè ens podem manifestar") destil·lava una irresponsabilitat absoluta.

El delegat de Govern, el senyor Ansuátegui, pretengué establir un recorregut per a la manifestació que era del tot insuficient per absorbir la riuada humana que ja preveien els organitzadors.

Seguint el recorregut proposat pel delegat del Govern s'hagués posat en perill la seguretat dels ciutadans i ciutadanes. La incompetència de les autoritats regionals es palesà amb la poca previsió a l'hora de planificar un reforç dels transports públics.

Una anècdota a destacar seria el que va passar a Màlaga, que poc abans de que comencés la manifestació, l'alcalde de la ciutat (PP) pregà a la ciutadania malaguenya que la manifestació transcorregués per les voreres (en la mesura del possible).

Les 50.000 persones que es passejaren pels carrers de la ciutat andalusa van saber de quin peu calçava el seu alcalde. Una mostra sobrada d'ingeni...
Premsa estrangera

Malgrat que Espanya encapçalà (en nombre) el volum de manifestants la opinió pública mundial no ens va tenir massa en compte en les edicions del 16 de febrer. A Le Monde, The Washington Post, The New York Times, o la BBC, Europa es reduí a Londres, Roma, París i Berlín, juntament amb algunes al·lusions als incidents que va haver-hi a Atenes poc abans de finalitzar la manifestació. Van dir poca cosa més de l'escassa participació a Moscou i a Praga. Els mitjans de comunicació dels Estats Units la manifestació de Londres ocupà el 90% de la cobertura d'Europa.

El dia 17 Le Monde i The New York Times es començaren a fer ressò de la magnitud de participants arreu d'Espanya (24 hores més tard). No obstant això, parlen de dos milions de persones (mentre que El País parlava de tres milions i les organitzacions convocants parlaven de cinc milions).