El mig silenci de les persones

Xavier Masllorens
Membre de la Fundació per la Pau

Quina raó tenia en Martin Luther King, quan afirmava que el pitjor del segle XX no eren les barbaritats i maldats comeses, sinó el silenci de les bones persones davant de tanta maldat!

Han passat quasi cinquanta anys des que ho va dir, les seves paraules segueixen tenint vigència, però algunes coses sí que han canviat.

Encara hi ha líders polítics, com Bush o Aznar, que diuen sense dimitir immediatament que Saddam no devia tenir les armes de destrucció massiva que "justificaven" una invasió i una guerra.

Encara ens diuen aquestes coses sense perdre la compostura, sense posar-se vermells de vergonya. Encara es fa balanç econòmic de les guerres, i no es fa mai el balanç social que sempre surt negatiu.

Encara es reparteixen el botí de la reconstrucció abans de procedir a destrucció. Encara ens diuen que han actuat bé, i que la comunitat internacional els dóna suport. I encara hi ha gent que s'ho creu.

Però no tot és igual que fa mig segle. Cada dia hi ha més gent arreu del món convençuda que la famosa "comunitat internacional" està formada per les opinions dels governs -sí- però també de les persones, grups, associacions, ONG i moviments que expressen públicament les seves opinions fonamentals en raons.

Cada dia se'ls fa més necessari donar raons- o buscar justificacions, si més no- de les conductes polítiques i del seu rerefons econòmic.

Aquesta és la nova responsabilitat dels ciutadans i ciutadanes, que no ens deixem entabanar per obscurs i complicats discursos. Demanar raons, i col·laborar a construir-les. Noves raons de justícia i solidaritat davant de tanta desvergonya.