El Sudan: fam i petroli

Rosa Meneses
Periodista d’internacional

El Govern sudanès, presidit per Omar Hassan al Bashir, manté des de 1983 una nova fase de l'enfrontament amb els rebels del sud. La guerra civil, que va començar l'any 1955 i ha provocat més de dos milions de morts, avui és un conflicte qualificat de baixa intensitat, tot i que afecta cruelment els habitants de les zones pròximes als jaciments petrolífers. S'hi enfronten diverses forces. De la banda del govern, les Forces Armades Populars del Sudan, que funcionen com un exèrcit regular; les Forces Populars de Defensa, un grup paramilitar, i les diverses milícies armades per Khartum i conegudes com murahilin. En la banda opositora trobem l'Exèrcit Popular per a l'Alliberament del Sudan (EPLS), liderat per John Garang.

A partir de 1999, el petroli ha afegit una nova dimensió al conflicte. Actualment el Sudan produeix 180 barrils al dia, segons dades del febrer de 2001. El petroli, lluny d'alleujar la situació econòmica i social d'un país en guerra, contribueix a finançar el conflicte i hi afegeix ara el problema del control dels jaciments. Els beneficis de l'exportació de petroli es dediquen a la compra d'armament per part del Govern, cosa que ha provocat una fractura entre les forces enfrontades. Defensa consum la major part dels 500 milions de dòlars anuals de beneficis que el petroli proporciona al Sudan.

A més, per garantir les operacions en els camps de petroli, Khartum expulsa milers de civils de les seves aldees utilizant fins i tot els bombardeigs aeris. Tot i que no se les pot acusar directament de les atrocitats comeses contra la població civil, les beneficiàries més grans d'aquest setge són les companyies petrolieres estrangeres, que tenen via lliure per explotar els jaciments i realitzar noves prospeccions.

La complexa situació política en el context d'una guerra civil ha fet que la societat sudanesa visqui totalment d'esquena als drets humans. Tots dos bàndols han fet de la població civil un objectiu militar, fins i tot han impedit que l'ajuda humanitària arribés als necessitats. Per pal·liar les precàries condicions de vida de la població, les agències de l'ONU i 40 ONG formen l'Operació Salvar el Sudan (OSS), un pla que organitza l'ajuda internacional per alimentar gairebé 3 milions de persones des de 1989. La seva base d'operacions és a Lokichokkio (Kenya). No obstant, l'OSS té molts problemes per actuar a conseqüència de les negatives rutinàries del Govern per autoritzar els seus vols humanitaris en les zones en conflicte.

D'altra banda, l'utilització de nens soldats per part dels dos bàndols del conflicte és cada vegada més gran, segons ho documentava Amnistia Internacional en el seu Informe 2001. Un altre dels abusos contra la població civil del sud que s'uneix a la situació de guerra és l'esclavitud. Algunes organitzacions quantifiquen el número de persones esclavitzades en 100.000, mentre que el Govern només reconeix 5.000 "segrestats".

El Sudan: fam i petroli és un resum d'un informe elaborat per a Intermón Oxfam i que s'inclou en el llibre: Guerra y Olvido. Los conflictos armados y los estados frágiles en África Subsahariana. Mariano Aguirre y Cecilia Bruhn coordinadores. Intermón Oxfam, Barcelona, 2002.
El 4 de febrer de 2003, el Govern del Sudan i l'EPLS van firmar un acord de cessació de les hostilitats, i van ratificar l'alto el foc firmat l'octubre de 2002 durant les negociacions de pau celebrades a Karen (Kenya).