Migracions mediterrànies a Catalunya

Josep Mª Navarro
Antropòleg i membre de Sodepau

La migració intramediterrània més important cap a Catalunya i la regió ocupada pels Països Catalans és la que procedeix del Marroc, que en el cas del Principat representa un 31,6% del total de les persones estrangeres, amb uns efectius al voltant de 95.000 persones.

És una migració fonamentalment de pagesos empobrits, la majoria originaris de la regió del Nord del Marroc, territori on s'esdevé una transició i una mutació social, econòmica, cultural i política molt important. Hi presenciem la transformació d'un món rural en un món no ben bé urbà; la desaparició forçada d'una societat rural i de muntanya, una societat on gairebé el 45% de la població encara està ocupada, d'alguna manera, en tasques agrícoles.

La regió Nord del Marroc, des de pràcticament Tetuan fins a Oujda (a tocar de la frontera algeriana), i des de l'horitzontal a l'alçada de Fes i Meknès fins al Mediterrani, és la regió que forneix de nous treballadors i treballadores de baixa qualificació els sectors econòmics de l'economia catalana (i també marroquina) que necessiten un proletariat de procedència rural i escassament urbanitzat, amb condicions socio-culturals que el fan apropiat per encaixar en un mercat laboral segmentat, flexible, cada cop més desregularitzat. Aquesta inserció al mercat laboral es produeix als segments on la qualificació del treballador no és gaire important, ans al contrari, i en un context de manca de demanda dels treballadors i treballadores autòctons.
La regió nord-marroquina ha patit durant quasi 50 anys un abandonament paradigmàtic per part de la monarquia encapçalada en el seu moment per Hassan II; la manca d'infraestructures de tota mena: camins, carreteres, serveis sanitaris, d'ensenyament..., a més de la prolongada sequera i les dificultats de capitalització i de modernització dels pagesos marroquins han produït uns resultats, segurament buscats i planificats des de l'Estat Marroquí, tot seguint els models i les recomanacions de les teories econòmiques hegemòniques, així com les recomanacions de les grans agències econòmiques mundials. Uns resultats que han conduït a la progressiva proletarització dels camperols marroquins, i a l'abandonament del seu hàbitat.

Davant les dificultats econòmiques i socials, i la impossibilitat d'expressar-se políticament amb llibertat, pagesos i pescadors tradicionals han respost dedicant-se al contraban i al conreu del kif, conreu que proporciona a curt termini una millora relativa de l'economia pagesa, a canvi, però, d'un deteriorament dels boscos i la massa forestal, i d'agreujar l'erosió del sòl -devastadora en alguns llocs a causa de la sequera, l'aplicació de tècniques agrícoles inadequades, i la desforestació-.

Marroquins i marroquines de procedència rural i transformats en classe traballadora, segurament sense una consciència clara de la seva mutació, aquests són els migrants intramediterranis més significatius al Principat.