El militarisme del govern del PP

Redacció

Increment de la despesa en investigació militar en detriment de la investigació civil.

Segons dades de l'OCDE, Espanya, juntament amb el Regne Unit, són els estats europeus que més pressupost dediquen a la investigació amb finalitats militars, que suposa com a mínim una tercera part dels programes de recerca científica.

En canvi, Alemanya i Itàlia hi dediquen menys del 10 % del pressupost. La gran quantitat de recursos que es dediquen a R+D militar contrasta amb els pressupostos magres de recerca sanitària i la manca crònica de recursos que pateixen les universitats i centres públics de recerca. Segons dades de la campanya "Per la Pau: prou investigació militar!", engegada per la Fundació per la Pau, la majoria dels recursos per a projectes militars dels pressupostos per al 2004 van a parar a disseny i construcció d'onze tipus diferents d'armament.

Només 5 empreses vinculades a la indústria militar (EADS-CASA, Santa Bárbara Sistemas, Izar, SENER i ITP) rebran enguany el doble de diners que el conjunt d'Universitats de l'Estat i el CSIC per a R+D civil. Des que el PP va accedir al poder la inversió en recerca militar no ha parat de créixer, fins al punt que en vuit anys (1996-2004) s'ha incrementat en un 400 %.

Autorització per exportar a països en conflicte, o que no respecten els drets humans.

Segons l'informe d'Exportacions d'armes espanyoles 2002, l'Estat espanyol va autoritzar la venda d'armes a països en situacions de postguerra o de conflicte bèl·lic. El cas d'Israel, a qui es va vendre principalment tecnologia militar però també armes petites i armament pesat, és especialment significatiu si tenim en compte que altres estats de la UE han establert un embargament no declarat de les exportacions d'armes a aquest país per les constants violacions dels drets humans de l'Exèrcit israelià a Palestina.

Suport a la guerra contra el poble d'Iraq a canvi de rèdits polítics i econòmics.

El govern espanyol, sense l'aval del Consell de Seguretat de l'ONU, va donar suport a la invasió de l'Iraq per part dels EUA i el Regne Unit, amb el pretext que el règim de Saddam Hussein disposava d'armes químiques i biològiques que podien suposar una amenaça per al món. Espanya va cedir les bases militars als seus aliats per bombardejar el sòl iraquià.

Segons un estudi del Projecte per una Defensa Alternativa, un institut de recerca nord-americà, el balanç de morts iraquians durant els bombardeigs i l'ocupació del territori iraquià fins al 20 d'abril de 2003 oscil·la entre les 11.000 i 15.000 persones, de les quals una tercera part seria població civil. D'aquesta manera l'elevat balanç provisional de víctimes durant els bombardeigs desmenteix la propaganda del Pentàgon sobre l'efecte suposadament innocu de les bombes "intel·ligents".

D'altra banda, Thomas J. Donohue, president de la Cambra de Comerç dels Estats Units va declarar el novembre passat, en una reunió amb empresaris a Madrid, que el suport polític d'Aznar als Estats Units a la Guerra d'Iraq tindria una recompensa econòmica.

De fet, l'empresa espanyola Indra Sistemas ja va aconseguir un contracte públic per valor 3.000 milions de dòlars per fer simuladors de vol per a l'exèrcit dels EUA el mes de setembre passat. El mateix Aznar va fer de mestre de cerimònies en l'acte de signatura d'aquest contracte, juntament amb el governador de l'estat de Florida, Jeb Bush.

Per acabar de reblar el clau del suport a l'agressió militar, el govern espanyol ha enviat un destacament de soldats per tal de cooperar en l'ocupació de l'Iraq i assegurar que el negoci de la reconstrucció arribi a bon port. Aquesta operació s'ha volgut camuflar amb l'argument que les tasques que hi realitza l'exèrcit són d'ajuda humanitària. El creixent intervencionisme militar del govern espanyol a l'estranger també s'ha vist reflectit darrerament arran de l'escalada de tensió amb el Marroc per l'ocupació de l'illot de Perejil o l'enviament frustrat de vaixells de guerra a Guinea Equatorial.