Cal seguir difonent la cultura de la Pau

Montserrat Minobis
Degana del Col·legi de Periodistes de Catalunya

Aquest diumenge 15 de febrer farà un any de la multitudinària manifestació que va envair pacíficament els carrers i places de Barcelona -com els de tantes altres ciutats del món- contra una guerra brutal a l'Iraq que ja es preveia inevitable per la tossuderia imperialista dels governs dels Estats Units i la Gran Bretanya, amb la ridícula i vergonyosa complicitat del govern de José Mª Aznar.

Per aquelles dates vaig escriure al "Diari de la Pau" que esperava que algun dia aquest mitjà de comunicació no fos necessari perquè la guerra -totes les guerres- s'haguessin aturat. Per aquelles dates, també, demanava la complicitat activa dels mitjans de comunicació a favor de la Pau, dels valors de la Pau i en defensa de la veu dels sense veu en tots els conflictes sagnants, de les víctimes innocents d'aquella guerra batejada com a "preventiva" sense el més mínim pudor. Avui, passat un any en el qual la mobilització ciutadana contra la guerra s'ha mantingut amb força, el panorama és realment desolador.

Els mateixos responsables d'endegar la guerra reconeixen ara, sense enrogir, que l'excusa d'aquelles suposades "armes de destrucció massiva" era només una fal·laç i brutal excusa per amagar els interessos imperialistes d'una invasió que, de cap manera, es podia justificar.

Avui, també, l'Iraq viu en un clima pràcticament de guerra civil, amb un degoteig imparable i creixent de morts i destrucció, mentre cap dels problemes d'una població sortida d'una de les més salvatges dictadures, la de Saddam Hussein, ni tan sols s'han començat a resoldre.

Desgraciadament, un any després cal tornar a sortir al carrer, a cridar un contundent "No a la Guerra" i un "Sí a la Pau". Lamentablement, un any després, aquest "Diari de la Pau" continua sent necessari. I continua sent necessària l'aposta clara dels mitjans de comunicació en la denúncia de l'actitud bèl·lica i prepotent del govern de l'estat espanyol i per la defensa, sense límits, de la Cultura de la Pau.