De la bomba del Maine a la "fòrmula de la Vall de Mohawk"

David Fernàndez, Ateneu La Torna.

Va ser el potentat Hears qui va promoure la bomba del Maine per forçar la intervenció americana a Cuba. Fou Rockefeller qui va alimentar la guerra del Chaco a Paraguai. Thatcher va encetar la guerra de les Malvines per passar per l'adreçador les vagues mineres i Videla li va respondre per acabar d'ofegar un poble argentí torturat i desaparegut. I Collon1 afirma que fou Itzebegovic qui ordenà dinamitar el mercat de Sarajevo per forçar els bombardejos de l'OTAN als Balcans. En fí: la matança romanesa de Timisoara mai va existir (la revolta sí, és clar) i, segons García-Valdecasas, la policia mai va assaltar la Kasa de la Muntanya, encara que els jutjats acusin de robatori els agents policíacs. Més proper en el temps i l'espai: l'Estat tanca impunement l'únic diari en èuscar ("Egunkaria") i el ministre d'Interior es permet el luxe de dir que és una operació "en defensa de la cultura basca".

Així estan les coses. Quinze dies abans del seu assassinat, l'assessor militar de J.F. Kennedy va suggerir bombardejar Florida per provocar l'invasió a Cuba.

Una planificada campanya de premsa va canviar les pistoles per les mentides

I el 1991, des d'algun despatx oficial, es decidia que un cormorà petroliejat pel buc Exxon Valdez serviria per il·lustrar la guerra del Golf, la primera guerra televisada. Ja ho va dir Madelaine Albraight: "la CNN és el setze membre del Consell de Seguretat". És el cinisme assassí de la intel·ligència militar. "Donarem un gir de 360º graus a la situació del país" va afirmar el general guatemalenc després del cop d'Estat. I el gir va consistir en 200.000 morts i un milió de desplaçats.

La guerra sempre funciona així. El 25 de maig de 1969, el ministre d'Exteriors d'Hondures assenyalà la crema dental Colgate salvadorenya "com factor d'augment de les càries entre els nens hondurenys". No és cap broma 2. L'endemà, el sotssecretari d'Integració Econòmica d'El Salvador li responia adduint que "la brillantina Glostora, de fabricació hondurenya, produeix caspa". S'inicià una escalada de tensió, agreujada per l'enfrontament futbolístic de sengles països a la tanda eliminatòria dels mundials de 1970.

Sempre és el poble qui posa els morts.

L'empresa ianqui que distribuïa la brillantina Glostora va regalar, enmig de les declaracions despectives d'odi atàvic de les respectives premses nacionals, un adhesiu per als cotxes: "Hondureño toma un leño, mata un salvadoreño". Finalment, El Salvador va envair Hondures i esclatà la guerra, que va acabar com acaben totes les guerres: guanyaren els militars de tots dos bàndols i van perdre les majories pobres salvadorenyes i hondurenyes. Perquè sempre és el poble qui posa els morts.

De Goebbels a Lippman
El paradigma de Goebbels de la mentida repetida mil cops és un tòpic recorrent, però no l'únic. Perquè van ser els demòcrates liberals nord-americans, encapçalats pel degà dels periodistes Walter Lippman, els qui van configurar la pròspera indústria de les relacions públiques del capitalisme i la propaganda de guerra que ara ens ofega.

Wodrow Wilson fou escollit president dels EEUU el 1916 amb un programa electoral sota el lema "Pau sense victòria", en un clima social extremament pacifista i contrari a intervenir a la I Guerra Mundial. Wilson, compromés amb el repartiment imperial del món, creà la Comissió Creel de propaganda governamental i en escassos sis mesos, vía mediàtica, va convertir la societat nord-americana en histèricament bel·licista. Amb el temps, les fórmules de control social del pensament es van perfeccionar i la patronal ianqui va descobrir un dia del 1937 a Johnstown "la fòrmula de la vall de Mohawk". La vaga general a l'acer era indoblegable i els pistolers a sou del capital no podien amb les demandes sindicals: una planificada campanya de premsa va canviar les pistoles per les mentides i, en escassos dies, va aconseguir ofegar la vaga i reobrir les fàbriques.

Des d'aleshores -és a dir, des de sempre- i fins avui (amb l'avanç tecnològic propi de la cibernètica, la informàtica i l'era de la comunicació) tot segueix igual en l'àmbit de les mentides mediàtiques que engreixen els canons de guerra. El darrer "informe Blair"?: copiat d'un treball universitari fet el 1990!. El ministeri de propaganda britànic ja ho havia deixat per escrit el 1915: "cal dirigir el pensament de la majoria de la població".

Cal deixar-ho ben clar: EEUU són el primer productor d'armes de destrucció massiva i té més relació constatada amb Bin Laden la nissaga Bush que tota la família de Saddam Hussein. En allò referent a l'incompliment flagrant de resolucions i recomanacions de l'ONU, qui més les incompleix -batent rècords- són Israel, Turquia i Marroc, socis geoestratègics dels Estats Units. I no passa res. Mai passa res.

Ens cal, més que mai, autodefensa i insubmissió informativa. Fins que ens deixin en pau.

Jose Maria Valverde sempre deia: "Nou ordre Mundial? És el vell desordre de sempre...". I mai una guerra de setge i saqueig ha estat tan obscenament cínica; amb subvencions tan anunciades pels mèdia afins a les tesis del Poder; amb mentides preprogramades pel Departament d'Estat declarades tan sincerament; i amb el repartiment del botí de guerra explicitat tan diàfanement. Són les gràcies de l'imperi: prohibit robar i assassinar, que el poder no admet competència.

Ens cal, més que mai, autodefensa i insubmissió informativa. Fins que en deixin en pau. Perquè el risc és acabar creient que Gernika la van cremar els rojos.

1 Collon, Michael: "El juego de la mentira. Las grandes potencias, Yugoslavia, la Otan y las próximas guerras", Hiru Argitaletxea, Hondarribia, 2000

2 Dalton, Roque: "Historias del país de Pulgarcito", UCA, El Salvador, 1998