LA MÀ DE FERRO DE MUBARAK

Cesc Mas, sociòleg

 

"Es va treure el cinturó i em va començar a pegar (…). No va parar fins que vaig començar a sagnar per la boca i, amb els ulls destrossats i tot el cos en un estat terrible, amb prou feines em podia aixecar del terra. Va ser llavors quen em va donar puntades de peu i cops de puny. Em va apuntar amb l'arma com si tingués intenció de matar-me i em va amenaçar de fer-ho. Em va posar l'arma a un cantó i va prémer el gallet, però estava descarregada".

Tot just fa una any, el 8 de febrer de 2002, Umm Hashim Abu al-'Izz, una jove actriu cairota, viatjava en un taxi quan uns agents de policia van aturar el vehicle. Com que el taxista no va mostrar la documentació que li demanaven els agents, el van portar junt amb el seu passatge a una comissaria. El relat esfereïdor del que va passar allà dins va ser recollit a l'Informe sobre Drets Humans 2002, elaborat per Amnistia Internacional, i l'extracte anterior n'és una mostra.

Egipte es troba immers en un estat d'excepció des de l'arribada al poder de Hosmi Mubarak, l'any 1981. Les tímides concessions a la llibertat d'expressió introduïdes durant el seu primer mandat són avui paper mullat. Com en altres règims polítics amb tics autoritaris, la repressió policíaca és un dels màxims garants del control sobre la dissidència política, però la impunitat de les forces de l'ordre recau també sobre àmplies capes de la població civil.

L'escenari polític del país ha estat marcat durant els anys vuitanta i primers noranta per la violència de grups armats que diuen voler implantar una teocràcia islàmica. Amb el pretext dels atemptats terroristes, altament perjudicials per als interessos turístics, Mubarak ha aprofitat per esclafar qualsevol indici d'oposició al règim.

Un exemple recent d'aquesta política ha estat la condemna a set anys de presó de Saad Eddin Ibrahim, director del Centre d'Estudis Ibn Khaldun per al Desenvolupament i activista dels drets humans. A Ibrahim se l'acusa, entre altres coses, de difamar la imatge d'Egipte a l'exterior mitjançant la producció de documentals sobre la discriminació de la minoria religiosa copta i altres materials de promoció de la participació política entre la població.
En els darrers temps s'han intensificat les accions de protesta per la política exterior d'Egipte en el conflicte de Palestina, i s'ha produït la detenció i encausament d'un dels seus màxims promotors, l'editor Farid Zahran. D'altra banda, el 20 de gener passat uns quants centenars de manifestants es van congregar davant l'Ambaixada dels Estats Units al Caire en protesta pels plans de guerra a l'Iraq. Els grans dispositius de policia, que superaven els manifestants, i les detencions practicades abans i després de les manifestacions que fins ara s'han organitzat, explicarien l'escassa concurrència.

Segons afirma Walid Kazziha, professor de Ciència Política a la Universitat Americana del Caire, en unes declaracions a la revista nord-americana World Press Review: "El nombre de manifestants no serveix de mesura. Només són la punta de l'iceberg. Si hi ha cap lloc on hi hagi una majoria silenciosa o un majoria incapaç d'expressar-se per si mateixa, aquests som nosaltres. Hi ha centenars de milers de persones que tenen el mateix sentiment, però sortir al carrer té un preu massa alt".