Mumbai, la mundialització del Fòrum Social

Àlex Masllorens
Periodista i diputat al parlament

Algú ha escrit que, a Mumbai, el Fòrum Social s'ha mundialitzat. Pot semblar una frase excessiva, o fins i tot injusta amb les edicions anteriors, però penso que conté una bona part de veritat. I això no vol dir que fins l'any passat la filosofia i els continguts del Fòrum Social no fossin mundialistes, o que no s'hagués aconseguit realment que l'esperit de Porto Alegre estigués present en totes les accions altermundialistes que s'han anat duent a terme des de Seattle fins Mumbai. Però cal reconèixer que l'Àsia i l'Àfrica han estat ben poc presents, almenys físicament, en aquesta lluita.

El tema de l'Àfrica continua essent una assignatura pendent que caldrà superar en el futur. És el continent més pobre i més malalt, relativament poc poblat, però és també una terra plena de contrastos, propostes i esperances. A l'Àsia, no obstant, hi viu més de la meitat de la població mundial, de manera que qualsevol acció que es vulgui mundial ha de comptar, per força, amb una presència significativa d'organitzacions d'aquest continent.

Per això va ser un encert que el comitè internacional del Fòrum Social acceptés el repte, gens senzill, d'organitzar la quarta edició d'aquest esdeveniment mundial just al bell mig del caos que és Mumbai, amb els seus setze milions d'habitants, repartits entre les grans mansions, els modestos habitatges d'una sola peça, les tendes de campanya improvisades amb bastons i trossos de plàstic als marges de la carretera o les criatures dormint al carrer, directament sobre la vorera. Més que un repte era un perill, però l'Índia va respondre, va fer honor a la seva tradició i se n'ha sortit dignament. Els qui hem tingut la sort d'assistir-hi hem pogut impregnar-nos durant uns dies del desgavell controlat, del moviment permanent, del soroll i les olors penetrants.

La història d'aquest quart Fòrum Social ja va començar amb uns governs, estatal i nacional, que toleraven que l'event es fes als afores de Mumbai, però no el recolzaven explícitament, ni amb subvencions ni amb suport logístic. Tota la organització i les despeses han anat a càrrec del comitè indi, que ha demanat suport a organitzacions d'arreu del món i al comitè internacional. El resultat ha estat una barreja de festa reivindicativa autènticament asiàtica,una fira d'entitats on cadascú venia o exposava els seus productes i les seves campanyes, amb proliferació de debats més o menys interessants, segons els casos, però que tendien a recordar un Babel no sempre viable.

En la part no coberta del recinte firal, als carrers plens de pols fins al punt que molta gent circulava amb mascaretes protectores, hi podíem trobar des d'exiliats tibetans molt ben organitzats que intentaven fer-nos partíceps de l'ocupació xinesa, fins a organitzacions de dones de l'Índia o de Bangla Desh, amb desenes de milers de militants, reivindicant un paper més digne per a la meitat de la humanitat... I al seu costat, seguidors de les sectes i les religions més diverses, cantant càntics espirituals o escoltant sermons esperançats. I manifestacions de treballadors de diversos països, a vegades menors d'edat, denunciant l'explotació a què els sotmet el capitalisme salvatge. També hi eren presents cooperatives i petites indústries que havien agafat al vol la ocasió per donar a conèixer la seva modesta activitat industrial i intentar trobar contactes comercials a l'exterior.

I cada dia molts debats i tallers. Les sales de debat comptaven amb milers de cadires, esperant reunir milers de participants en els fòrums i les discussions. El cert, però, és que la traducció simultània va fallar més del que hauria estat raonable; s'havia previst un sistema de transmissió per ràdio i no va funcionar bé. Això va anar reduïnt la participació i va fer que una bona part dels contactes i dels intercanvis es fessin d'una manera més informal, a l'exterior.

Pel que fa a la participació, va ser molt evident que la immensa majoria de les persones que hi havia al recinte (entre setanta-cinc i cent mil) eren asiàtiques. Com era previsible, ja no eren els llatinoamericans el grup més nombrós i tampoc no hi havia tants europeus com en d'altres edicions anteriors. Aquest Fòrum ha estat molt diferent dels de Porto Alegre, però potser calia que ho fos. A primera vista sembla que hi ha hagut menys debat, menys contingut, però s'ha salvat el més important: hi ha hagut convocatòries de mobilitzacions per als propers mesos, hi ha hagut la continuïtat d'una lluita pacífica i sostinguda, i una voluntat irrenunciable de continuar irradiant arreu del món l'esperit de Porto Alegre, amb el convenciment que un altre món és possible. I que fins i tot aquells tres pallassos tristos de les Açores (i tot el que ells signifiquen i representen) poden acabar caient del pedestal i hauran d'anar reconeixent que han mentit vilment, no solament en la guerra sinó també en la pau abusiva i corrosiva del mercat insensible que volen imposar.

Per als diputats i diputades del Parlament de Catalunya que vam anar a Mumbai, va ser també un signe esperançador poder participar en el IV Fòrum Mundial de Parlamentaris. En tota la seva modèstia, la trobada de parlamentaris de diversos països fa pensar que també dins les institucions polítiques hi ha persones que veuen la seva feina com un compromís amb els més febles i que creuen que la seva obligació no és només defensar els seus conciutadans i conciutadanes, sinó també la idea d'un altre món possible.