Educació i Cultura a la Constitució Europea

Glòria Munilla
Directora de programa d'Humanitats - UOC

Una ocasió perduda. Així es poden qualificar les propostes recollides en el Tractat de la Constitució Europea en matèria d'educació. Les idees versades al text no desenvolupen una línia ideològica i d'actuació clara i innovadora, orientada a l'establiment real d'un marc educatiu europeu integrador.

Les polítiques educatives parteixen del respecte i el reconeixement del paper dels diferents Estats pel que fa al disseny i als continguts dels ensenyaments inclosos en el seus respectius sistemes educatius, garantint però, si més no en teoria, la diversitat cultural i lingüística dels mateixos, tot i que sense aclarir com es podrà conjugar aquesta idea si les directrius internes dels Estats són restrictives en relació a aquests temes.

Com a la resta del text del Tractat, són els Estats els responsables últims de les polítiques, no es parla enlloc de Comunitats Autònomes i/o regions, que en molts casos disposen de competències plenes i exclusives en aquesta matèria.

Els punts defensats pel Tractat, com ara la dimensió europea de l'ensenyament, l'aprenentatge de les llengües, la mobilitat d'estudiants i professors, la cooperació entre centres docents o el desenvolupament de l'educació a distància, són només el recull d'experiències ja en marxa dins l'àmbit europeu des de fa anys; per exemple, els Programes Sòcrates i Erasmus o el disseny del nou marc de l'ensenyament superior europeu resultat del Projecte Bolonya-Praga.

Tot i que es preveu una futura llei marc europea pel foment educatiu, la necessària harmonització amb les legislacions dels Estats i les dificultats per solucionar els evidents problemes de finançament que se'n derivaran, farà molt difícil l'aplicació dels seus continguts que, en bona mesura, hauran de ser el resultat d'un pacte polític que reculli les diferents sensibilitats dels models d'Estat integrants de la Unió.

Pel que fa a les propostes en matèria de cultura, el text del Tractat inclou una declaració d'intencions en defensa de la "diversitat nacional i regional", però relaciona el concepte de cultura amb la idea dels Estats membres i emfatitza la defensa del patrimoni cultural comú, idea que suposa una contradicció i, alhora, una limitació de la riquesa del territoris que formen part d'Europa.

L'Estat uniformitzador, hereu dels postulats de la Revolució Francesa, té un doble paper de control sobre les estructures culturals i socials que no són Estat. No només com a continuador del marc actual, sinó també a nivell de la supraestructura derivada del nou model europeu.

És preferible posar de relleu el patrimoni comú, o bé fomentar el coneixement i desenvolupament del patrimoni històric, cultural i social de les realitats ja existents?. Què vol dir conservar i protegir el patrimoni cultural d'importància europea? Com es pot decidir quins elements son europeus i subjectes a protecció i quins no ho són, perdent-se aquesta possibilitat? Evidentment, qualsevol avanç hauria d'anar pel camí de la segona via.

El coneixement, difusió i potenciació de les realitats existents des de fa segles hauria de ser la fórmula per construir una Europa basada en la pluralitat, ja que, quins elements podem identificar com a comuns a l'espai europeu? No pas els artístics o literaris, per posar alguns exemples; Aquests neixen i es desenvolupen en diferents àrees geogràfiques com a resultat dels seus elements i condicionants identitaris, i són la seva mestria i qualitat les que fan que siguin coneguts fora de les seves fronteres inicials. La suma de les pluralitats fa el tot.

Qualsevol intent d'unificació per sobre de les realitats culturals existents pot derivar en la formació d'un tipus de cultura deslligada dels elements que serveixen per configurar les mateixes.

Com en el cas de l'educació, els legisladors indiquen que la futura llei desenvoluparà mesures de foment de la cultura, però manté un cop més el predomini dels Estats en el marc de definició de les polítiques culturals.

Educació i cultura com a bases del desenvolupament de l'ésser humà haurien necessitat una major atenció per part dels redactors del Tractat per donar, aquesta vegada sí, un pas endavant per fomentar accions com ara els mitjans d'accés a la cultura i la diversitat social europea. Una ocasió perduda?