Ni en nom nostre, ni amb els nostres diners

Redacció

L'Estat Espanyol es gasta 36 milions d'euros diaris en pressupost militar. Formen part dels 890.000 milions d'euros que es gasten en despesa militar, cada any, a tot el món. Aquests diners surten, òbviament, dels impostos que paguem cadascú de nosaltres. Són els nostres diners i tenim dret a decidir com ens els volem gastar.

Què és l'objecció fiscal

Ser objector fiscal és negar-se a que part dels teus impostos es destinin a cobrir les despeses de l'Exèrcit i a la preparació de les guerres. A més, es declara la voluntat de destinar aquest import a algun projecte solidari que defensi els valors en els que creu l'objector i que són contraris a l'ús de la força i dels exèrcits com a mitjà per la solució de conflictes.
Mitjançant aquesta desobediència civil activa, l'objector fiscal posa de manifest no només el seu rebuig al militarisme i la seva intenció de donar una finalitat més solidària i útil als seus diners, sinó que demostra que no té intenció "d'estalviar-se'ls". No és, doncs, un evasor fiscal, ja que paga el mateix que qualsevol altre ciutadà, però és ell el que decideix a què vol destinar el percentatge de la renda que fins ara destinava al pressupost militar.

Qui pot fer l'objecció fiscal

De moment, a Espanya ja hi ha 8.000 persones que han optat per no participar amb els seus impostos al manteniment de l'Exèrcit. Ser objector fiscal està a l'abast de tothom: estudiants, aturats sense subsidi i qualsevol persona que no faci la declaració de la renda també pot ser objector fiscal, ja que paga impostos indirectes i una part d'aquests diners van a despeses militars.

Conseqüències

El dret a l'objecció fiscal encara no està reconegut a l'Estat Espanyol, i no ho serà fins el dia que la pressió social sigui molt forta. Tot i això, ara per ara Hisenda no fa res en el 90% dels casos. En la resta, el que fa és reclamar la quantitat que l'objector no ha pagat. Normalment, per mitjà d'embargaments i recursos. En aquest cas, cal protestar mitjançant al·legacions a les instàncies administratives i judicials, perquè encara que no acostumi a servir de massa, és important fer soroll.

Hi ha organitzacions que ofereixen informació i suport per fer front a aquests tràmits (per exemple, el Servei d'Informació de l'Objecció Fiscal, www.justiciaipau.org/siof, tel. 93 317 61 77)

Com fer l'objecció fiscal

1. Per fer l'objecció fiscal has d'omplir els impresos que l'Agència Tributària facilita per fer la declaració de la renda. Després de l'apartat "Quota Líquida", has de calcular l'import de l'objecció fiscal i incloure'l a l'apartat "Retencions", ratllant el text d'una de les caselles i escrivint-hi per objecció fiscal a la despesa militar. Per tal de calcular aquest import, tens dues opcions:

- Una quota percentual: és la part dels impostos dedicats a despesa militar. Aquest any és un 5,61%. Nosaltres descomptarem aquesta quantitat de la quota líquida.

- Una quota fixa: es proposen 84 euros, un per cada país empobrit pel deute extern. Però pot ser una altra quantitat.
2. Fer l'ingrés corresponent al projecte alternatiu al qual desitgem destinar l'import de l'objecció fiscal. Cal adjuntar el comprovant amb els papers de la declaració de la renda.

3. També hem d'incloure entre els impresos de la declaració una carta al delegat/da provincial d'Hisenda explicant-li el que hem fet i el per què, al·legant motius d'objecció de consciència.

4. És important informar a algun dels grups d'objecció fiscal existents del que hem fet, per tal de poder-ho comptabilitzar i aconseguir que l'impacte social sigui molt més gran.

Per què fer-se objector fiscal

L'objecció fiscal no és, ho hem dit, una manera de pagar menys. No és tampoc una simple queixa, un posicionament en contra de destinar aquesta part dels impostos a la despesa militar. Té una utilitat per sí mateixa; pot servir per canviar moltes coses.
Les manifestacions del 15 de febrer, i totes les que ja s'havien fet i es van fer després, van servir per dir que NO. Que no volíem una guerra a l'Iraq. Que no volíem una cultura de la guerra com la que tenim. Que no volíem que els nostres diners servissin per fomentar tot això. Vam dir NO i ho hem de seguir dient, però no n'hi ha prou. Cal fer un pas més. Evitar que això es faci, i evitar que es faci amb els nostres diners. L'objecció fiscal és un d'aquests passos, un pas més en una estratègia continuada per crear una cultura de la pau.

Les Nacions Unides indiquen que una reducció del 3% dels pressupostos militars mundials permetrien reduir un 50% la mortalitat infantil, abastir tot el món d'aigua potable i universalitzar l'assistència primària. Amb un 5% dels pressupostos, eradicar la fam al món. I amb els diners que es gastaran fent la guerra contra Iraq, es podria eliminar la fam al món durant 4 anys. Aquestes xifres són prou clares. Si el moviment d'objecció fiscal fos general, o com a mínim més extens del que és ara, al pas endavant que suposa la reducció de la despesa militar s'hi hauria d'afegir l'enorme quantitat de diners que servirien per finançar projectes solidaris.

Arribats a aquest punt, sorgeix sempre la mateixa pregunta: el món serà segur sense exèrcits? Però potser la pregunta hauria de ser: el món serà més segur després d'aquesta guerra? I és més segur després d'aprovar fortes pujades en despesa militar com les que s'han aprovat darrerament? Tot fa pensar que no. Que més aviat al contrari, i que mai no serà més segur després d'una guerra. Si volem la pau no preparem la guerra. Ni en el nostre nom, ni amb els nostres diners.

Si voleu més informació:
www.solidaries.org/ofiscal
www.justiciaipau.org/siof

Assessoria d'Objecció Fiscal a Girona
Tel. 972 21 99 16
ofiscal@eresmas.com

Servei d'Informació de l'Objecció Fiscal
Tel. 93 317 61 77
obfiscal@pangea.org
Revista OPCIONS núm. 5 (novembre 2002)