DONES DE NEGRE CONTRA LA GUERRA

El 1988 a Israel, durant la Primera Intifada, un grup de dones van decidir donar resposta de forma organitzada a la política del seu govern respecte als Territoris Ocupats. Deien que era una forma d’“organitzar la seva ràbia”. Un divendres del mes de desembre van sortir a una plaça de Jerusalem per dir “no a la ocupació”. Des d’aleshores, i de forma ininterrompuda, tots els divendres han estat presents als carrers i places de nombroses ciutats israelianes.
Aquestes dones mai no haurien pensat que la seva resposta seria el germen de la actual Xarxa Internacional de Dones de Negre contra la Guerra, present a força països i en el cor de moltes dones de diferents continents.
Actualment els grups més importants de les Dones de Negre estan ubicats a :

Israel:
Aquelles Dones de Negre que van sorgir el 1988, van estar presents a quasi 40 punts d’Israel en els moments més àlgids de la Primera Intifada. En un principi eren dones jueves, però ben aviat se’ls van sumar dones palestines d’Israel. Juntes han anat buscant sortides comunes al conflicte.
Avui les Dones de Negre estan integrades en una organització de dones anomenada “Bat Shalom” (La filla de la Pau). Des del 1994, Bat Shalom juntament amb el “Centre de Dones de Jerusalem”, dones palestines, forma part d’una institució binacional agermanada que s’anomena “Enllaç de Jerusalem”.
El mes d’abril de l’any 2002 deien:
- “És el nostre paper, el de les dones d’ambdues parts, denunciar en veu alta els crims humanitaris comesos per tal de subjugar de manera permanent a una nació sencera. Sabem que hi ha un futur per a ambdues parts. No podem acceptar el dany deliberat a civils innocents, palestins o israelians”
- “Les dones han començat a donar contingut a la idea que planteja que una pau justa és una pau entre iguals. Quan vam demanar un estat palestí (en els territoris ocupats el 4 de juny de 1967), al costat de l’Estat d’Israel, ens referíem a una veritable sobirania per a cada estat, incloent-hi el control sobre la terra i sobre els recursos naturals. Preveiem un acord basat en la llei internacional que assumiria el fet de compartir tota la ciutat de Jerusalem, el desmantellament dels assentaments i una solució justa a la qüestió dels refugiats, d’acord amb les resolucions pertinents de l’ONU.”

Belgrad:
Des del principi de les guerres dels Balcans, en la ex Iugoslàvia hi va haver una oposició molt important a la guerra. A Sèrbia, la majoria de la gent que integraven aquests grups eren dones. Hi va haver un grup que volia organitzar-se per donar una resposta política a la guerra com a dones i des de les dones, i el 1991 van crear les Dones de Negre contra la Guerra de Belgrad. Eren dones bòsnies, croates i sèrbies que mai no van permetre que fossin separades en base a la seva procedència ètnica.
El treball de les Dones de Negre de Belgrad durant els deu anys de guerra va aportar des de bon principi una contrainformació molt forta, denunciant el militarisme local i internacional a la zona. Van cridar l’atenció sobre el suport que els dirigents de la comunitat internacional donaven a Milosevic perquè es mantingués al poder. Van saltar murs i van establir contacte amb grups d’altres repúbliques iugoslaves. Van incitar a la deserció i van donar suport als desertors alhora que treballaven l’objecció de consciència. Van treballar amb els refugiats i quan ningú no s’ocupava de Kosovo, van denunciar a la xarxa la violació sistemàtica dels drets humans individuals i col·lectius dels albanesos per part del govern de Belgrad. El 1994, l’ambaixada dels EUA a Belgrad les va considerar el grup de l’oposició més important que tenia Milosevic.

Colòmbia:
Colòmbia viu en una guerra no declarada. Una guerra que, com totes, es fa contra la població civil. L’any 2000, dones agrupades entorn de la Ruta Pacífica de Dones i l’Organització Femenina Popular (OFP) van començar a sortir al carrer com a Dones de Negre contra la Guerra. L’últim dimarts de cada mes es manifesten de negre en varies ciutats colombianes.
El 25 de juliol de l’any 2001 van mobilitzar unes 25.000 dones de tot el país en contra de la guerra. Deien:
-“Sostenim que la realitat del país exigeix una postura ètica i política contra la GUERRA.
- A la guerra, les dones oposem una resistència activa no violenta. Estem en contra de la política del Sr. Uribe d’armar a un milió de persones.
- Demanem de forma urgent que es respectin els drets humans per part de l’estat, i el Dret Humanitari Internacional per part dels paramilitars i la guerrilla. Sol·licitem l’alliberament dels segrestats i demanem comptes per als desapareguts.
- De forma especial denunciem el reclutament de nens i nenes per a la guerra i les violacions de les dones, així com la imposició, en les zones de guerra més oberta, de codis de conducta per a dones, nens i nenes.
- Demanem a l’Estat la negociació política amb la guerrilla i no legitimem als actors armats o polítics perquè parlin en nom de les dones ni perquè representin els nostres interessos. Demanem la participació directa, autònoma i decisiva de les dones en les negociacions de pau, i que se’ns inclogui en les respectives agendes.

Xarxa Internacional de Dones de Negre contra la guerra: els grups de l’Estat Espanyol
A diferents ciutats de l’Estat Espanyol existeixen grups de recolzament de les Dones de Negre, que han treballat amb les dones de Belgrad des del 1992. Aquests grups pertanyen a la Xarxa Internacional de Dones de Negre contra la guerra, avui present als cinc continents. La relació de les dones a la Xarxa és d’intercanvi bidireccional. “Som l’eco i la veu de les nostres amigues dels llocs en conflicte.” Hi ha una coordinació molt important a través de la xarxa informàtica: www.nodo50.org/mujeresred. Les Dones de Negre de l’Estat espanyol han traduït al castellà el llibre “Mujeres por la Paz” que hem ressenyat en aquest diari, per difondre les experiències antimilitaristes d’aquest grup i recollir la història del moviment.