VOLTORS I SÀTRAPES

Salah Jamal
Professor de la Universitat de Vic. Metge i historiador.

Durant els anys 60, un dels meus oncles, un de tants que en tinc, era l'imam d'una gran mesquita de la meva ciutat natal, Nablus, a Palestina. Era un gran poeta sarcàstic amb una fe islàmica molt, però molt!, dubtosa i relaxada: bevia com un cossac, en els jocs de cartes era molt més viciós que el protagonista del la novel-la de Dostoievsky i el feien embogir tant les dones com els jovenets. Els càustics versos que sortien de la seva pèrfida llengua eren temibles. Però malgrat la seva personalitat llibertina, ningú no s'atrevia a fer-lo baixar de la seva talaia. La gent l'adorava i en els seus sermons solia dir barbaritats extravagants que feien caure la bava als feligresos entregats i predisposats.

Eren els anys durs de la tragèdia palestina i de les contínues sacsejades al món àrab. En un d'aquells sermons que deixava anar va dir: "si els àrabs volguéssim ser lliures i feliços, hauriem de tapar amb ciment el canal de Suez i socarrar els nostres pous de petroli. Així tornaríem a l'època precolonial, en la que el món àrab no posseïa res que fos gustós per atraure els borinots, quan érem pobres i feliços". Tot l'epicentre del saqueig mundial es centrava a les Amèriques, on es dirigien tots els voltors de l'Europa il-lustrada i florent. Un feligrès li va dir que també s'hauria de destruir l'estat d'Israel. Ell va contestar, convençudíssim: "no ho dubteu, després de la desaparició del canal i del maleït petroli, en pocs anys l'estat prefabricat i subvencionat d'Israel caurà pel seu propi pes, com una fruita madura, ja que deixarà de tenir sentit a l'Orient Mitjà i els seus "amics" l'abandonaran a la pròpia sort". Al cap de quaranta anys, les idees del meu oncle, una mica bufonades, continuen sent vigents i guanyen credibilitat dia rere dia en el món àrab.
Anem als fets: des del moment que Ferdinand Marie Lesseps va tenir la idea, i la va dur a terme, d'obrir el canal de Suez l'any 1869, connectant la mar Mediterrània amb el mar Roig, les potències de torn (Anglaterra, França, Alemanya, etc), conscients de la importància estratègica i econòmica del canal que substituïa les costoses rutes de la seda i del Cap Verd, no van deixar de posar-hi el nas i de sembrar les males herbes de la conspiració. Amb la finalitat d'espoliar els recursos de la zona, confeccionaren una sèrie d'aliances vergonyoses, d'estats i emirats ficticis i fantasmagòrics, dirigits per un grapat de sàtrapes locals, incorregiblement corruptes.. I per acabar-ho d'adobar, els anglesos van encastar al cor de món àrab el seu grup davanter i gendarme colonialista, que és l'estat d'Israel. Els anglesos, quan van crear aquest estat, van matar dos pardals d'un tret: treure's del damunt els jueus d'Europa i convertir-los en aliats i guardians dels seus interessos. Perquè hi va haver coincidència d'interessos entre els sionistes i els colonialistes. El pare del sionisme, T. Herzl, el seu successor Weizmann i altres dirigents israelians van revelar en els seus llibres i discursos aquests compromisos amb el colonialista de torn (abans eren els anglesos i ara els nord-americans).

Només amb una senzilla mirada als fets històrics es confirma aquesta conxorxa (invasió d'Egipte per part d'Israel l'any 1956 quan el règim nacionalista de Nasser va plantar cara als anglesos i nacionalitzà el Canal de Suez; agressió contra Síria quan aquest país va intentar nacionalitzar l'oleoducte de la companyia nord-americana del Tablayn; bomberdeig per part israeliana de les centrals nuclears iraquianes quan aquest país va aixecar una indústria que significava una amenaça al monopoli nord-americà; dur a terme la feina bruta d'algunes potències com en el cas de l'assumpte de les armes americanes enviades al règim islamista de Jomeini -"Irangate"-, etc). A l'estat d'Israel, a canvi de fer aquesta feina, se li permet tot, convertint-se en un estat excepcional, irreal, de fronteres mòbils, a costa, per descomptat, dels seus veïns. Un estat que no fa cap cas a totes les resolucions de les Nacions Unides que l'insten de forma repetida a que retiri les seves tropes dels territoris àrabs ocupats. No tan sols no compleix les resolucions de l'ONU sinó que aprofita qualsevol ocasió per dur a terme els seus plans destructius i de neteja ètnica contra la població palestina. Fa un any va aprofitar els fets de l'11 de setembre per llançar-se a destuir la infraestructura de la societat palestina i ara està esmolant, sota l'empar dels pirates del cru, "civilitzadors i democratitzadors de l'Iraq", la màquina de la solució final contra els palestins.

Donem una ullada a la identitat dels actors determinants de la Casa Blanca i del Pentàgon que dirigeixen la descarada operació de conquesta (amb invasió militar o sense) de les reserves energètiques de la zona de l'Orient Mitjà, i trobarem, entre d'altres voltors, a Paul Wolfwitz, Richard Bears, Dag Fayeth, Condoleezza Rice, als Bush, Rumsfield, AllenGrespeen,… integrants tots ells d'una banda de feixistes formada per ultraconservadors sionitzats i messiànics, pertanyents al lobby israelí i sionista, al grup de fabricants d'armament i de magnats texans del cru, que veuen com els seus pous estan buits i que necessiten, com sigui, d'altres pous per poder continuar els seus negocis. Ni a aquesta gent, ni als règims sàtrapes dels països àrabs, començant pel mateix Saddam Hussein, ni tan sols a la Unió Europea que fa el paper de puta i de ramoneta, els interessa un rave el futur de la delmada població àrab. Mirin l'exemple actual d'Algèria: allí hi ha una fosca i inacabable guerra civil amb milers de morts…i què? Mentre el gas arribi a Occident, és com si aquesta guerra no existís.
Avui mateix, la població àrabo-musulmana no té capacitat per reaccionar però, sembla que lamentablement i per força, sí que en té per acumular odi.