Tenim dret a ser uns aprofitats?

Vicent Partal, periodista

La política internacional és, per definició, el regne del cinisme.

Poques vegades ens trobem al davant de decisions justes fetes per homes o dones justos. És cert que hi ha noms (Mandela, Havel, Lula...) que de tant en tant ens retornen l'esperança d'una política feta amb ànima i no només amb càlcul. Però què poques vegades passa això!

Ara ens trobem sorpresos, agradablement, per l'actitud del president francès Jacqes Chirac. El seu veto a l'ONU i la manera en que ha plantat cara als Estats Units són, sens dubte, elements essencials per a entendre el que passa i està passant a l'Irac. Però Chirac no és un polític del qual puguem dir que l'honradesa siga una característica essencial. Ni la política exterior francesa ve marcada mai, o quasi mai, pels interessos nobles. Més aviat pels crematístics. L'Àfrica en va plena.

Tenim dret a ser uns aprofitats? Tenim dret a aclucar una mica els ulls mentre mirem com un personatge de la seua (escassa) catadura moral fa allò que espe-ràvem que farien els nostres dirigents? Confesso que no sé què dir. Per una banda no em sento gens còmode quan veig els cartells de "Vive la France!" que comencen a proliferar en les ma-nifestacions. Quina France?, la mateixa de la intervenció militar sistemàtica a l'Àfrica? la mateixa que va enfonsar el Rainbow Warrior? Però per una altra ban-da no puc deixar de reconèixer que la seua posició m'alegra i m'ajuda ara en el combat essencial, contra l'Eix Bush-Blair-Aznar. Tenim dret a ser cínics? I si ho somentendrem que en al-guns països de l'Amèrica Llatina el jutge Garzón siga un heroi pel cas Pinochet malgrat que per a nosaltres siga la persona que ha emparat més la tortura a l'estat espanyol? Ho dic de nou: no sé què pensar. Em fa por ser massa purista però també ser tan pràctic com perquè els objectius a curt termini acaben ser els prioritaris. El dilema és tan vell com la política. Ja ho sé...