Jo només vull ser europeu...

Vicent Partal
Director d Vilaweb

Una de les coses més divertides de la campanya espanyola pel Sí al Tractat Constitucional Europeu és que és ben poc europea. Ací voldrien un resultat franquista, del tipus 110 per cent a favor. He vist polítics horroritzats davant la perspectiva que un simple deu per cent de la població vote en contra del Tractat, quan al Parlament Europeu un vint per cent dels diputats han votat en contra en l'única ocasió en què els han deixat, més o menys, votar sobre aquest tema. No seria més europeu acostar-se a la mitjana? És a dir, que hi haguera un vint per cent de la població contrària, d'entrada, al Tractat...?

Ací no volen que hi haja debat. Els dos grans partits espanyols no tenen ni un sol dirigent, ni un sol militant que de manera pública s'haja manifestat en contra de la posició de la seua directiva. A Europa hem vist com els partits es trenquen per la meitat i generen debats interessantíssims sobre el per què d'aquesta Constitució, sobre el com s'ha fet i sobre quines implicacions té aprovar-la.

Ací es limiten a passar-nos espots. Ni Cruyff, ni Loquillo no se l'han llegit, el Tractat, però ens el lligen per televisió. I els diaris ens duen una part del Tractat embolicada en paper de diumenge. Ep! una part, només: ningú no ha repartit tota la Constitució ni s'han llegit articles incòmodes fins i tot per als partidaris del Sí. A Europa la premsa i les televisions han donat veu a tothom i no han amagat pietosament els punts ariscos del text. En televisió, a França per exemple, s'ha debatut amb fúria en prime time. Ací res. Anuncis ensucrats.

Ací hi ha ministres que fan brometes i juguen a la confusió, dient per exemple que tots els qui votem No som aliats de l'extrema dreta. Que votem com Le Pen. Ells votaran com Berlusconi i com Aznar, però no saben que a França o a Itàlia ningú no s'atreviria a manipular l'opinió pública d'una manera tan barroera, o sí que ho saben però segueixen pensant que Spain is diferent.

Ací la dreta oficial i l'esquerra oficial s'assemblen com dues gotes d'aigua. Com si la construcció europea no fóra una qüestió ideològica, no tinguera interessos polítics, no posara en joc models socials, econòmics i polítics. A Europa ningú no creu que dir No a aquesta constitució implique ser més o menys europeu, o europeista. Tothom sap que està al davant d'una important decisió política i que, per tant, és molt bo discrepar i debatre a fons.

Jo, per això, només vull ser europeu. Debatre com europeu, ser tractat com europeu, decidir com europeu i poder dir No, tranquil·lament, com europeu.