Les cinc assignatures pendents de la nova Geòrgia
Rebeca
Pérez Mellado
Escola de Cultura de Pau (UAB)
La crisi política georgiana, simbolitzada amb la renúncia forçada del president Eduard Xevardnadze el novembre de 2003 i l'establiment d'un nou Govern liderat per Mikhaïl Saakaixvili al principi de l'any, encara no ha acabat. Nombrosos factors de risc resten pendents de resoldre, en els quals el paper dels Estats Units i de Rússia continuarà marcant l'agenda i el futur de l'Estat.
La
geopolítica del Caucas
El sud del Caucas és una zona estratègica atesa la ubicació de pont entre Àsia i Occident i la presència d'importants recursos energètics. Però també és un possible focus d'inestabilitat a causa de les mancances democràtiques dels estats de la regió -en molts casos estats en situació de fallida-, les greus violacions dels drets humans, com també els problemes de seguretat regional (conflictes, terrorisme i crim organitzat). En tota aquesta conjuntura, Rússia està perdent el paper privilegiat que tenia a la regió en detriment dels Estats Units.
El futur de Geòrgia depèn de com s'enfrontarà el Govern de Saakaixvili amb les cinc assignatures pendents del règim anterior. Primera, la resolució dels tres conflictes oberts no resolts que posen en perill la integritat territorial georgiana a les repúbliques autònomes d'Abkhàzia, Adjària i Ossètia del Sud. El Caucas ha patit el major número de conflictes de l'espai exsoviètic (Ingushetia, Ossètia del Nord, Txetxènia i Nagorno-Karabakh). Segona, el desenvolupament de les relacions amb Rússia pel desplegament militar de 8.000 efectius d'aquest país en els diferents conflictes georgians i pels grups armats d'oposició txetxens al congost de Pankisi. Tercera, els Estats Units han aprofitat aquesta presència de grups armats per augmentar la seva influència a la regió en la lluita contra el terrorisme. Quarta, la importància de les grans reserves de petroli i gas. Geòrgia és clau per a moltes companyies petrolíferes i governs occidentals pel trànsit del petroli per evitar que passi per territori rus. I, finalment, la cinquena assignatura pendent és la gestió de la greu crisi econòmica i social. Nacions Unides o la UE ja han donat ajuda d'emergència al nou Govern.
Geòrgia es troba en un punt d'inflexió en la seva història. Amb el risc de perpetuació dels tres conflictes oberts no resolts, l'amenaça de secessió de la República Autònoma d'Adjària i la necessitat del nou Govern de trobar el suport de la comunitat internacional durant el període de transició. Fer compatible la resolució constructiva dels diversos conflictes oberts al Caucas, l'extracció sostenible del petroli, els interessos dels Estats Units, la UE o Rússia amb les dinàmiques regionals, serà el repte d'aquest període. La crisi política georgiana és també un exemple per a altres països com, per exemple, Azerbaidjan, on es donen tots els elements que van provocar la caiguda del règim de Xevardnadze (falta de garanties democràtiques, assetjament de l'oposició i greu crisi econòmica). La solució de tots i cadascun d'aquests elements passa, per tant, per una aproximació regional.
Qui
és qui?
Eduard Xevardnadze. President de Geòrgia entre 1993-2003, Ministre d'Exteriors de la ex Unió Soviètica entre 1985 i 1990.
Mikhaïl Saakaixvili. Actual President del país des de les eleccions de gener i líder del Moviment Nacional del Front Democràtic, ex Ministre de Justícia georgià.
Nino Burjanadze. Presidenta del Parlament des de 2001 i Presidenta interina durant la "revolució de vellut".
Aslan Abashidze. President del Consell Suprem d'Adjària des de 1991, no ha reconegut encara al nou règim i reclama una major independència de la República Autònoma d'Adjària.