Publicitat enganyosa?

Rubèn Peñalba

La publicitat, que tot ho controla, ha demostrat que per a vendre un producte no cal que els compradors-consumidors el necessiten per a la vida, sinó que n'hi ha prou amb crear-los aquesta necessitat.

El nostre totpoderós govern, -les urnes així ho han decidit-, s'han adonat que, per a poder justificar la guerra contra el maligne, no és imprescindible que el ciutadà es crega la seua existència: simplement ha de poder crear-li la necessitat de l'infern. I com fer-ho? la resposta és clara com l'aigua: doneu-li un mitjà de comunicació públic, la TVE 1, i un reportatge editat als Estats Units, i poden aconseguir que els seus ciutadans acaben amb totes les existències d'un esparadrap que, en cas de guerra biològica, els farà, com diguem a Xàtiva, "un nuc al rabo". A més, per si de cas un grup reduït de ciutadans es negués a vore el reportatge, (per cert, aquí va tenir menys ressò que la sèrie a la qual suplantava), el nostre totpoderós govern va decidir regalar-nos -debades-, a través dels diaris més importants, un pamflet amb les beneites compensacions de la guerra contra l'àngel caigut, just abans de les manifestacions del cap de setmana passat.

Al pamflet se'ns deia, en cinc punts bàsics, perquè el govern recolzava els EUA. El text arrencava diguent que el govern del PP volia la Pau (només fora cas que desitjara la guerra i que damunt ho publicara!), però que aquesta Pau de l'estat estava amenaçada; i amb això, hi estic d'acord: amenaçada per les multinacionals del petroli, que faran l'agost amb l'excusa de la falta de matèria prima, conseqüència de la guerra contra el segon màxim productor de l'Or Negre. Seguia assenyalant, el pamflet, que el responsable suprem era Sadam, i torne a estar-hi d'acord: però no responsable de que els EUA vullguen el seu petroli, sinó de tenir baix la fusta el seu poble. Era la manera com el Satan de qui parlaven al principi s'identifique amb Sadam.

El pamflet també ens recordava que el PP, en la guerra contra l'Iraq el 1991, va tenir una actitud de ple recolzament a la intervenció; només faltava que haguera recolzat l'invasió de Kuwait! ...

Tot plegat, doncs, es tractava d'això mateix: de publicitat unidireccional que intentava crear un estat d'opinió proper a les postures oficials del govern. Però que va tenir, al cap i a la fi, el mateix ressò que el reportatge de TVE. En fi: el pamflet els va fer un nuc al rabo. I , per cert, ara mateix no sé si som república o monarquia...