Aquesta Constitució no és sostenible

Josep Puig
Membre d'Alternativa Verda

'Vagin doncs les meves simpaties cap aquelles persones que volen reduir al mínim les interrelacions econòmiques entre les nacions, i no cap aquelles que volen embolicar encara més la troca. Idees, coneixements, art, hospitalitat, viatges..., han de ser, per la seva pròpia essència, internacionals. Però deixem que els articles siguin de producció nacional sempre que sigui raonable i convenient. I sobretot que les finances siguin fonamentalment nacionals'.

John Maynard Keynes (citat a l'article 'Los peligros del libre comercio', Herman E. Daly, Investigación y Ciencia, enero 1994).

Serveixi aquesta cita d'un reconegut economista per iniciar la meva exposició crítica sobre el Tractat Constitucional de la Unió Europea. Només cal fer una ullada al text per adonar-se de què és i de quines prioritats té.

Pel que fa a la Part I, destaca entre els objectius (Art. I-3, apartat 3) la identificació de sostenibilitat amb creixement econòmic (...desenvolupament sostenible... basat en un creixement econòmic... en una economia de mercat altament competitiva) quan, de fet, la sostenibilitat no és altra cosa que "viure bé sense fer malbé", o el que és el mateix, aprofitar els béns comuns locals, amb tecnologies netes i al servei de les comunitats locals. I això no casa de cap manera ni amb el creixement econòmic, ni que sigui equilibrat, ni que sigui en una economia social. El text tampoc no s'oblida d'afirmar que promourà el progrés científic i tècnic.

Jo em pregunto: per què i al servei de qui? Per produir organismes genèticament modificats, que contaminen la mateixa arrel de la vida? Per generar electricitat a partir de la fisió de l'àtom, que enverina radioactivament la biosfera? Per continuar amb la petroliaddicció que destarota el clima de la Terra?

També és destacable que entre els òrgans consultius hi hagi un Comitè Econòmic i Social. Als pares de la nostra Europa ni tan sols se'ls ha acudit d'ampliar la visió del segle XIX amb la que ja és vigent des de la segona part del segle XX: un Comitè Ecològic, Econòmic i Social, com el segle XXI demana. Això sí, no s'oblida pas de crear una Agència Europea de Defensa (per reforçar el sector industrial vinculat a les armes), quan la Unió Europea hauria de ser un exemple de desarmament. I consagra la democràcia representativa, que no és altra cosa que el segrest de la democràcia, si l'entenem com a participació directa en els afers que ens afecten. La Part II del Tractat Constitucional està dedicat als Drets (inclou un llistat exhaustiu dels Drets Fonamentals de la ciutadania europea: dignitat, llibertats, igualtat, solidaritat, ciutadania, justícia). No hi ha ni una paraula referent a les responsabilitats de la ciutadania europea, quan el segle XXI serà el segle de l'assumpció de responsabilitats (per exemple: responsabilitat de practicar un estil de vida que no posi en perill la supervivència a la Terra).

S'ha perdut la gran oportunitat d'incloure-hi els principis de la Carta de la Terra (www.earthcharter.org): respecte i cura de la comunitat de vida, integritat ecològica, justícia social i econòmica, democràcia, no-violència i pau; Carta que fou l'únic document que els Estats-Nació no van voler adoptar a la Cimera de la Terra (Río, 1992).

Les polítiques conformen el Títol III del Tractat Constitucional i el seu gruix. En les polítiques i accions internes hi dominen el mercat interior i la política econòmica i monetària (62 pàg.), enfront de les altres polítiques (només 41). Les polítiques de medi ambient es ventilen en 2 articles, la de protecció del 'consumidors' en un sol article, la política energètica es ventila també en un article, la cooperació amb tercers països en 6 articles. Comparativament, a la política de foment de la mobilitat (insostenible) de béns i persones, s'hi dediquen 10 Articles (més 2 a la de xarxes transeuropees). I a la política de recerca i desenvolupament, 8. Pel que fa al medi ambient, s'exposa una política merament ambientalista, que de cap manera no es basa en la necessària política d'integritat ecològica que demana el segle XXI, i ni tan sols no s'ha enfocat cap a la sostenibilitat.

Respecte a l'energia, és una política convencional, que en cap cas no es fixa per objectiu disposar d'un sistema energètic distribuït, eficient, net i renovable (això sí, amagat en el Protocol 36 hi ha el manteniment del Tractat de la Comunitat Europea de l'Energia Atòmica (CEEA), més conegut com EURATOM, nascut l'any 1957 per potenciar de l'energia nuclear), una veritable aberració en ple segle XXI.

I pel que fa referència al Banc Europeu d'Inversions, ni una paraula que vinculi les inversions a la integritat ecològica. Es manté en canvi l'obsolet concepte de desenvolupament vinculat al creixement econòmic, quan el planeta que ens acull ja dóna senyals de no poder aguantar més aquest enganyós mite del 'creixement' i quan el que s'hauria de fomentar és el creixement intern de les persones, l'únic que la Terra pot suportar.