El que diuen que ningú diu

Mònica Ramoneda
OCC (Observatori de la Cobertura Informativa de Conflictes), UAB

Acompanyen la paraula 'guerra' sempre amb l'adjectiu 'imminent', i ho fan des dels seus llocs privilegiats i des dels mitjans de comunicació. Els mateixos mitjans que no diuen que el conflicte al Pròxim Orient donarà lloc a nous desplaçaments de palestins, que no repeteixen fins a l'esgotament que Corea del Nord segueix realçant el seu programa nuclear, que silencien que el règim yemenita utilitza la crisi per reforçar el seu autoritarisme.
Ningú diu res de tot això però, no obstant, una esquerda s'obre entre aquesta selva d'ignorància forçada: la informació virtualitzada, aquella que es fa cadascú per ell mateix. Internet s'està poblant d'individus que parlen de coses sobre les que els mitjans tradicionals no poden dir res. Les xarxes socials es creen i recreen constantment a Internet. Elles i aquesta nova tecnologia són les responsables, en gran mesura, de la resposta ciutadana que comença a oposar-se a la guerra a Iraq, del renaixement de la participació.

Mentre l'escenari polític segueix en mans d'una comunicació i participació vertebrada a partir de l'autoritarisme i la jerarquia, amb els nous mitjans tenim les eines per canalitzar la "nova energia", aquella que caminava entre els milions de manifestants del passat 15 de febrer.

Que el petroli és la causa per la que maten, això ja ningú ho dubta; però les estratègies del govern de Bush i els seus amics ja s'encarregaran de carregar de significat "bíblic" les seves matances. Apareixeran imatges de soldats iraquians bruts i amb cara d'odi, matant d'un tret a la nuca a un pobre jove soldat americà, servidor de la pàtria i de la pau mundial. Apareixeran imatges precissísimes de l'últim model de míssil americà entrant suaument per la finestra d'una suposada fàbrica d'armament iraquià. S'empetitiran els "danys col·laterals" i es realçarà qualsevol estupidesa que vinculi Irak amb la Al Qaeda o la ETA.

Passarà això, però tot apunta que passarà també una altra cosa, paral·lela però creixent. Els varis milions de persones que aquell cap de setmana es van manifestar contra la guerra per tot el món, no es corresponen amb el nivell d'informació que ens estan distribuint els mitjans de comunicació tradicionals. Per tant, alguna altra força comunicativa està arribant a la gent.

Disseminada, fragmentada, separada, però informació, malgrat tot. Un potencial increïble que, amb les eines que tenim, es podria propagar als quatre vents, creixent amb les aportacions de tots aquells a qui els caigués a les mans, i convertint-se en una base d'informació sobre el què passa a Iraq. Tota una base de coneixement, de converses crítiques, horitzontals, fonamentades en una voluntat d'intercanviar abans que imposar.

Tenim agències de notícies que segueixen els escuts humans a l'Iraq (http://liberinfo.net), pàgines que obren debats (http://enredando.com/cas/conversemos.html), agendes d'actuacions contra la guerra arreu del món (http://www.indymedia.org), informació crítica, contrastada, de fora del discurs polític dominant (http://www.evacon.demon.co.uk/), i tantes altres aportacions.

Tota la informació està a la xarxa. Desordenada en alguns llocs, gestionada i ja donant fruits en un altre, però el cas és que està allà, lluitant contra les imposicions que li vénen de dalt, d'aquells que volen mantenir l'status quo de poder, més poder i estratègies de perpetuïtat de poder.

Ara que encara està per començar el bombardeig mediàtic que ens ha de girar les ments, i tornar-les a girar, fins a marejar-les i arribar marejats a les eleccions; ara hem de començar la caminada cap a fora de l'engany, de les urpes del poder imperial i dels jocs de paraules dels seus titelles. La xarxa encara no és d'ells.