Està naixent un nou actor dins la política internacional

Ignacio Ramonet
Director de Le Monde Diplomatique
Intervenció a les Jornades sobre drets fonamentals i globalització (Barcelona, 26-4-03)

Què està canviant la guerra contra l'Iraq? Aquesta guerra se surt del marc del què s'ha tolerat fins avui. El fet que el país fundador de les Nacions Unides i de l'antiga Societat de Nacions decideixi no obeir el Dret Internacional trenca, i replanteja el sistema general. En aquesta aventura, els Estats Units s'han transformat directament, i per haver desobeït les institucions que ells mateixos havien aprovat, en un Estat delinqüent. Davant el Dret Internacional són invasors. Practiquen detencions però, amb quina jurisdicció? Aquest Estat militar que estan creant, quins límits tindrà? Els Estat Units estan creant un Estat que es podria comparar a la democràcia militar que existeix a Israel.

Ara bé; la guerra a l'Iraq té relació amb la globalització neoliberal? És clar que sí. La pregunta és: quin tipus de lligam hi ha? Després de la caiguda del mur de Berlín, el procés de globalització va avençar en dos fronts: el front econòmic (representat per acords com el del GATT) que va estenent el model liberal i el front ideològic, suportat per una gran ofensiva mediàtica, que avança imposant la idea que no hi ha cap altra opció tret de l'economia de mercat. Aquest front va recordant sense parar que hi ha hagut molts altres models i s'ha demostrat que no funcionaven. Aquests dos fronts han anat avençant i consolidant-se durant més de vint anys.

A finals dels anys 90 va començar la resistència a la globalització. La resistència va passar per vàries fases: una primera fase en què la gent va entendre la globalització com a concepte (la paraula "globalització" va acunyar-se cap a meitats dels 90); una segona fase de protesta que comença a Seattle, el desembre de 1999, però que continua i es multiplica. Les protestes es popularitzen, la societat s'organitza i tot convergeix en la idea que no només cal protestar. Si volem ser creïbles, també cal proposar aquest altre món possible que demanem. I així sorgeix l'any 2001 a Porto Alegre el Foro Social Mundial, que ve a ser l'assamblea de la gent del món. A les tres reunions que hi ha hagut fins ara, s'han fet propostes reals i efectives, alhora que el moviment també anava patint una progressiva criminalització.

Per la seva banda, el model d'economia de mercat ha entrat crisi; el cas d'Enron, la davallada de la borsa en són dos exemples. I ha començat a obrir-se un tercer front: el front de la gobalització militaritzada. Només cal veure les fortaleses on es realitzen les cimeres del G-8 (escenaris que podrien treure's d'un llibre d'història medieval, quan el poble intentava arribar al castell feudal) o la guerra sense fi al terrorisme internacional. És un estat de paranoia en què tots som sospitosos: vegi's la "Patriot Act" com a exemple més clar de la pèrdua de llibertats... La repressió s'està consolidant com el braç armat de la globalització.

En aquest context ha tingut lloc l'atac a l'Afganistan i a l'Iraq. És una guerra essencialment ideològica, volguda per un grup de dogmàtics que volen que el món sigui com ells creuen que és. És una mostra de la prepotència dels Estats Units i del seu afany de domini. Els Estats Units s'han retirat dels acords multilaterals perquè no volen sotmetre's a les regles de joc democràtiques, per això s'han retirat de les Nacions Unides. Encara que es parli de coalició, només han aconseguit un grupet d'Estats, i alguns d'aquests no han volut ni donar el seu nom.

Han comès un crim contra la pau, contra la cultura, contra el Dret Internacional. Volen reforçar la dinàmica de la globalització per controlar els dissidents i, alhora, limitar les llibertats democràtiques però de moment ja han topat amb dues limitacions importants: d'una banda, el comportament d'Alemanya i França els ha demostrat que el món unipolar no existeix i que, malgrat la seva victòria militar, és possible proposar-ne d'altres (el d'Alemanya-França-Moscú; el que proposa Lula per la Brasil i l'Àfrica del Sud, etc.). D'altra banda, el 15 de febrer ha demostrat la força de l'esperit del FSM. Més de 10 milions de persones van sortir al carrer per protestar i es va demostrar que està creixent un nou actor dins la política internacional. És un actor que seguirà mobilitzat i que seguirà potestant. El proper mes de juny vindrà a Evian en Jeff Bush per participar a la propera reunió del G-8. Us animo a tots a preparar-li una acollida digna.