"Hem patit les mateixes bombes per les mateixes raons"

Entrevista a Danish Hamid, membre de l'Associació Revolucionària de les Dones d'Afganistan (RAWA).

Laura Mor i Mariona Ortiz
Fora de Quadre

Danish, nascuda a Herat, té 23 anys i és la responsable de publicacions de RAWA des del Paquistan. Aquesta organització independent política i social afganesa és coneguda arreu pel seu treball en defensa dels drets de les dones i de denúncia de totes les formes de fonamentalisme.

L'any passat se'ns va vendre que, després de la intervenció dels EEUU, us havien alliberat i es va passar pàgina. Com ha estat en realitat?

S'ha fet creure que el problema de les dones afganeses era el burka. Quan en realitat, la manca de seguretat és el que realment afligeix el nostre poble. De 1992 a 1996 els fonamentalistes tenien el poder i tothom, especialment les dones, estava patint. I ara, una vegada més, els mateixos fonamentalistes tornen a estar al poder!

I les dones afganeses què en pensen?

Quan els preguntes et diuen: com hem de tenir esperança? Si són els mateixos que ja van cometre crims terribles! Van matar gent innocent, moltes persones van perdre la feina, la casa, l'honor, però no durant el temps dels taliban, sinó abans. Amb els taliban tot això només va accentuar-se. Ells van anunciar oficialment la seva lluita contra les dones però, si preguntes a les dones, per a elles no ha canviat res. Elles només demanen seguretat. Volen saber que no les violaran, encara que hagin de viure amb el burka.

Així que amb les imatges que hem rebut, s'ha simplificat el problema endèmic que patiu. Us heu tret un tros de tela i ja sou lliures, no?

He viscut tota la meva vida en un context de refugiats, de gana, de pors, de grans mentides i actualment el nostre poble no té cap mena d'esperança. Això no canvia en dos o tres mesos. Menys encara amb un canvi superficial com el que s'ha mostrat.

Trobeu dones que no estan d'acord amb el missatge de RAWA o només trobeu oposició de part dels homes?

Quan vam començar, dos anys abans de l'arribada dels taliban, el missatge de RAWA estava molt més dirigit a les dones. Després, amb l'arribada dels fonamentalistes, vam començar a demanar drets bàsics per tothom, llibertat. En això estàvem tots d'acord, homes i dones. Quan hàgim aconseguit això, ja tornarem a parlar de la igualtat entre homes i dones.

En quines condicions viu la seva familia?

La meva mare, el meu marit i els meus fills viuen en un camp de refugiats. No és un camp "convencional". La gent hi ha organitzat la vida amb cases de maó, amb escoles i hospitals. Molts fa més de 20 anys que hi són. Al Paquistan hi ha uns 2 milions de refugiats afganesos.

Preveuen restar-hi molt més temps? No hi ha esperances per aquesta gent?

Des de Rawa treballem sobretot per una educació elemental. Jo crec que aquesta educació és la clau de l'èxit. L'educació permet pensar, permet ampliar horitzons i creure en un futur millor. Jo he tingut l'oportunitat d'estudiar i ara estic aquí per comunicar la realitat que vivim. Per recordar que necessitem ajuda perquè la gent del poble no podem dir res ni ens podem organitzar.

Els membres de RAWA heu d'actuar clandestinament. Tu has tingut algun tipus d'amenaces?

Jo especialment no però sí les nostres líders. No deixarem de fer coses perquè tenim por, però des del moment que estem a RAWA sabem que hem d'anar amb compte. Quan jo estava aquí em van trucar per dir-me que havien anat a l'hospital on treballo buscant una persona de l'organització. Com que no la van trobar, van matar una altra persona.

Hi ha algun grup polític que representi una alternativa?

Tots els grups són fonamentalistes. Els mateixos que ara són al poder i proclamen que defensen els drets de les dones a tot el món, quan van pujar al poder abans dels taliban, l'any 1992, el primer que van fer va ser dir que totes les dones eren unes infidels i que se les havia de cremar. I ara, per quedar bé amb els EEUU i per poder mantenir-se al poder, diuen que defensen els drets de les dones. Perquè saben que van cometre crims en el passat.

Però de cara al futur no hi ha esperança?

Per la nostra gent no, no hi ha canvis polítics possibles. Només els grups fonamentalistes tenen el poder perquè tenen les armes. I a l'Afganistan qui té les armes té el poder. Hi ha molts grups d'esquerres, organitzacions petites com RAWA que no poden accedir al govern perquè ningú els dóna suport. Aquest és el problema: que no hi ha cap organització d'esquerres prou forta per ser una alternativa als fonamentalistes.

Creus que hi ha alguna possibilitat de que es faci justícia algun dia?

Les Nacions Unides i altres països poden ajudar-nos a desarmar els fonamentalistes i a poder realment escollir els nostres representants. La gent no vol aquests polítics criminals que hauriea d'estar al TPI i no ser l'actual govern d'Afganistan.

A l'Afganistan, com veieu la guerra contra l'Iraq?

RAWA està en contra de la guerra a Iraq i crec que nosaltres, afganesos, podem saber millor que ningú què significa aquesta guerra. Hem patit les mateixes bombes per les mateixes raons. Van bombardejar Afganistan i ara estan bombardejant Iraq. I parlen dels drets de les dones i de la llibertat. Hem patit moltes morts de dones, nens i nois. La gent i la organització RAWA no donarà suport a aquesta guerra contra Afganistan per la mateixa raó.

La població vol alliberar-se de Sadam Hussein o de l'ombra de Bin Laden?

És la població d'Iraq i d'Afganistan qui ha de decidir si vol o no fer fora els seus governs respectius. Potser necessitarem l'ajuda d'altres països però no bombardejos. Qui és Sadam Hussein i qui és Bin Laden? Els dos són criatures dels EEUU, els dos han estat creats pels americans. Els EEUU van donar suport a Sadam i l'havien donat a Bin Laden abans. I ara, a la guerra d'Iraq, morirà molta gent innocent altra vegada.

Quina ha estat la conseqüència d'aquest engany general?

Som els grans oblidats. Des de fa vint anys ningú s'ha preocupat per nosaltres, a excepció de l'any passat. Però tot continua igual.

www.rawa.org