¿República?…. Però no bananera!

Núria Ribó

El 15-F ha marcat un abans i un després. Ha estat una explosió democràtica, serena i reflexiva. Aquesta vegada ningú no s'ha atrevit a qualificar de "fauna variada", com solen fer molts polítics i comentaristes quan es refereixen a les manifestacions dels grups anti-globalització. Aquesta vegada, i gràcies a ells també, i al bon ús de la globalització, el 15-F ha estat un éxit per a la història. Ni la Casa Blanca ni la Moncloa poden cometre l'error polític de menysprear-lo.

El "No a la guerra" ha anat més enllà, canalitzant, al nostre país, insatisfaccions acumulades després de tant discurs únic i prepotent que ha debilitat els canals de comunicació dels ciutadans. Avui, el conflicte de l'Iraq s'ha convertit en una caixa de Pandora, que difícilment es tancarà si no s'escolta la veu dels votants.

La manifestació del dissabte ens va aplegar a tots. transversal. Hi havia una mica de cada casa. Fins i tot, d'aquelles on la guerra és la resposta per lluitar per la pau.

Sr. Piqué i Sr. Aznar: Som bona gent i no ens han manipulat!,. Tot i que aquest qualificatiu, que tan benèvolament ens dediquen, amagui tot sovint la idea de "tontets".

Prenguin nota que el "No a la guerra" s'ha escoltat amb molta més força en aquells països on els seus governs fan costat a Bush. Potser perquè esperen, com en el cas del President Aznar, que això li reporti grans beneficis, com anuncià dilluns passat el governador de Florida, Jeb Bush, a un Aznar transformat, per culpa de l'il.lustrat Mr. Bush, en president d'una república que el rep, amb tots els honors,com si d'un altre president es tractés.

De moment els beneficis mediàtics són evidents. Aquest cap de setmana Aznar afegirà al seu àlbum dels records la setena foto, després de compartir intimitats amb Bush, en el ranxo de Texas.

Però més enllà de les fotos, ha arrivat el torn de fer política. De treure'n conseqüències, i no electorals, del 15-F.

Ha estat la societat civil la que ha parlat, de forma contundent. El president Pujol, juntament amb Felipe González, i en un debat sobre la misèria i la grandesa de la politica celebrat fa uns dies a ESADE, reconeixia la força dels ciutadans, més enllà de la dels partits polítics. "Si la manifestació la convoquessim nosaltres -els polítics- la resposta no seria, com la que serà (ho deia el dia abans de les manifestacions)". I no es va equivocar.

"Governar no és administrar -va dir Felipe González- és connectar amb la sensibilitat de la gent". Avui Felipe, com ell mateix reconeixia és un jubilat i Pujol, n'està a punt. Parlar des d'aquesta perspectiva, sens dubte, dóna molta llibertat. Tot i amb això, les seves reflexions, fruit de l'experiència, no haurien de caure en un sac sense fons.