"Aquest home, Aznar, ho està trinxant tot"

Entrevista a Pep Riera, ex-coordinador general d'Unió de Pagesos

Anna Ortiz, Fora de Quadre

Pep Riera va ser durant anys el carismàtic coordinador general d'Unió de Pagesos. Però ni abans ni ara no ha deixat de fer de pagès, de ser un sindicalista actiu i de participar en els debats que afecten els actuals models de desenvolupament.

Després del Congrés de Mataró, en que vas deixar la coordinació general d'Unió de Pagesos, a què et dediques actualment i com et defineixes?

Continuo fent el que he fet sempre: fer de pagès. Jo mai no vaig exercir de sindicalista professional, sinó sempre a temps parcial. L'única cosa que faig de nou és col·laborar en debats sobre models de globalització i sobre la reforma de la PAC (Política Agrària Comunitària). Jo em defineixo com a pagès, i sobretot com a pagès català: ser pagès no és igual a tots els països, i aquí, concretament, és molt dur.

Quina és la situació actual de la pagesia i com veus el futur del sector?

El futur és força negre: tenim un 2,3 o 2,4% de població activa pagesa, i crec que va camí de reduïr-se a la meitat. Els pagesos que pleguen, ho fan majoritàriament perquè no hi veuen futur. D'una banda, les polítiques de Brusel·les beneficien sobretot els territoris més rics, l'Europa humida o atlàntica. Per altra, aquí, des de la Generalitat, hauria calgut ja fa molts anys una política real d'estructures, ben feta.

El sector de la pagesia teniu una llarga trajectòria d'organització sindical i de mobilitzacions. És necessari encara aquest activisme constant?

Els pagesos ens mobilitzem tant perquè som pocs. Però, sobretot, és que hi ha un treball de base fet, el nostre és un model de sindicalisme molt poc jerarquitzat. La feina de conscienciació es fa des de baix, i la implicació és més efectiva.

Quines possibilitats i quins límits dónes a la desobediència civil?

Mira: la desobediència civil és sobretot un dret democràtic. Quan els governs no treballen realment al servei de l'interès general, sinó de grups de poder, llavors, en democràcia, els ciutadans tenim el dret i el deure de contrarrestar-ho amb la desobediència civil. Si és unitària i contundent, això té molta força. I crec que s'ha d'exercir sense violència, però vaja, si estem parlant d'una tomacada o d'uns bidons de pintura…això és d'una innocència total!

Com valores la situació política i social que vivim respecte al conflicte amb l'Iraq?

La veig molt, molt negativa. Es rifen de nosaltres amb arguments superficials, demagògics i absurds. És increïble aquest seguidisme descarat que fa el govern espanyol de la política nordamericana. I hi ha una cosa que em sembla més greu: les conseqüències que això ja està tenint en la Unió Europea. Quan encara teníem tant de camí per fer, aquest home, Aznar, ho està trinxant tot.

I la situació a l'estat espa-nyol?

El govern del PP està arribant a uns graus que no m'hauria imaginat mai. Aquests hereus del franquisme estan instrumentalitzant el sistema democràtic en benefici propi. Ells, polítics de cultura feixista, s'estan servint d'un model que no varen pas contribuir a aconseguir. Quasi diria que el tenim a desgrat seu, i resulta que utilitzant-lo al seu favor, enganyen tothom de mig a mig. Això és més subtil i més fàcil que no pas anar de feixista pur i dur.

Com a col·laborador de la publicació Kale Gorria, successora de la clausurada Ardi Beltza, què opines del tancament del diari Egunkaria i del que està passant al País Basc?

Mira, col·laborar amb Kale Gorria és la meva aportació a tot això: vull ser dels propers que tanquin. El tancament d'aquest diari és feixisme pur, i és també la prova que aquí no existeix la separació de poders. Estan tensant molt la corda, i no només polítics o jutges, també aquesta mena de pseudointelectuals que provoquen, crispen, i no expliquen la veritat del que està passant. Avui he sentit que ja és oficial la il·legalització de Batasuna: una salvatjada més.

Et preocupa el model de globalització que s'està definint?
La globalització té aspectes molt positius, com l'obertura de fronteres o la supressió dels aranzels proteccionistes. Però tal com anem, la direcció la porta el capital financer i les grans potències. Caldria negociar un nou model, que considerés tots els interessos, i això és possible. Al nostre país mateix, això accentuarà la desertització de les comarques interiors i agreujarà el desequilibri territorial.

Pots explicar-nos una cosa que avui t'hagi fet somriure, i una altra que t'hagi fet emprenyar?

M'he emprenyat sentint que la U.E. prepara 20.000 milions d'euros en ajuda humanitària. Òstia, quin cinisme!

Instrumentalitzen també això de l'ajuda humanitària…a part de la situació de primera emergència, jo crec que en lloc d'enviar productes excedentaris, caldria ajudar basant-se en el desenvolupament dels recursos del país.
I tu, quin país somnies?

Ostres, un país endreçat i civilitzat...mira, si pogués, començaria canviant aquesta autonomia que tenim que no és més que una mera descentralització administrativa. Plante-jaria l'exercici del dret a l'autodeterminació per a tots els pobles, per a nosaltres també:tenim totes les condicions per fer-ho. En general crec que hem de ser més valents i parlar més clar. Fotem tantes giragonses que al final no sabem ni què volem.

Si esclata la guerra…?

Jo crec que caldrà seguir mobilitzant-se, accentuar les respostes. A les multinacionals, que són tan prepotents, només els farem mal amb mesures dràstiques, o tocant-los l'economia. Amb els dirigents també hem de ser clars i contundents. Que ja té collons la cosa: amb l'excusa de l'11-S estem patint una retallada de les llibertats per tot arreu.