Guerra per a després d'una guerra

Ignasi Riera
Escriptor

Ens ho han explicat les Dones del 36: potser eren adolescents, encara, o mares joveníssimes quan la guerra les va fer grans, de sobte. Aquells senyors de la guerra les van humiliar, empresonar, torturar, enviar a l'exili. Acabaven de perdre un germà, uns pares, uns amics... o aquella mica de dignitat que la República retornava, amb comptagotes, a les dones i a la condició femenina. Amb Franco, tornaven a ser objectes, "el descanso del guerrero", les "madres de la nueva España", les esclaves d'un marit despòtic. I quan sortien de la presó, amb la vida trencada, continuaven essent sospitoses, pressumptes autores de no sé quants delictes...

Les guerres engendren guerres, les filles no desitjades de la guerra. Les guerres violen. I deixen cicatrius que --parlo de les Dones del 36-- no s'han curat al cap de més de seixanta anys. Perquè la guerra és l'exercici de la violència humiliant, l'exercici més macabre del dret de conquesta, per part de la gent sense dignitat i sense escrúpols, d'una voracitat insaciable. Un cop derrotat, el senyor de la guerra lloga el vençut perquè canti les virtuts del vencedor i digui, sota amenaces de tortures físiques i psíquiques, les preteses raons que fan del vencedor un salvador de la pàtria i dels bons costums.