Txetxènia: una altra guerra contra el terrorisme?

Carolina María Rudas
Investigadora del Centro de Investigación para la Paz.

La presa de set-cents ostatges per part dels rebels txetxens l'octubre de 2002, dels quals moriren 121, va cridar l'atenció mundial sobre un conflicte de més de tres segles d'història, en què s'han conjugat la política imperial russa, la campanya de col·lectivització de Stalin, els enfrontaments ètnics i religiosos, els interessos econòmics, la jihad islàmica, la política electoral de la federació russa i, finalment, la nova política de guerra contra el terrorisme.

Malgrat que el president Putin ha volgut fer veure el conflicte a Txetxènia com una altra guerra contra el terrorisme, caldria entendre'l partint de les seves arrels. Txetxènia és un territori de 17.300 quilòmetres quadrats, on vivien 900.000 persones el 1991, en declarar el seva independència. Actualment, hi viuen 350.000, d'entre les quals 112.000 han estat desplaçades internament.

D'acord amb el Comitè de Mares de Soldats Russos, les pèrdues militars de l'última guerra a Txetxènia sumen 11.000 soldats morts i 12.000 ferits. Els experts estimen que la guerra té un cost de 100 milions de dòlars al mes, i que hi moren entre 10 i 20 soldats diàriament.

Per als civils, la situació és encara pitjor.Segons les xifres del Comitè Txetxè per a la Salvació Nacional, s'estima que des de 1999 han mort entre 20.000 i 40.000 civils, tot i que el càlcul oficial és de 4.249. El nombre de víctimes des de la primera guerra podria ser de fins a 100.000 persones. D'acord amb les dades oficials del Ministeri de Salut, en menys de 10 anys més del 30% de la població ha sofert un desplaçament intern.

Tot i això, el govern rus ha afirmat que la situació a Txetxènia s'ha normalitzat i ha proposat la realització d'un referèndum el 23 de març, en que que d'aprovaria una constitució interna per a Txetxènia subordinada a la Llei Federal Russa.

L'Oficial de Drets Humans de l'Assamblea Parlamentària del Consell d'Europa, Lord Judd, que va presentar la renúncia a causa de les pressions del govern rus, ha manifestat que a Txetxènia no hi ha garanties per a la realització de votacions lliures: no existeix un cens creíble dels possibles votants, la gent desconeix el text del referèndum, i no hi ha un clima de seguretat i d'ordre que permeti la realització d'eleccions lliures. Hi ha per altra banda el recel i el temor que els soldats de les forces federals puguin votar, la qual cosa potinejaria encara més els resultats.

Les organitzacions de drets humans han cridat l'atenció respecte que el referèndum no pot ser la via de solució de la crisi, i proposen la creació d'una nova taula de negociació amb els grups rebels. De la mateixa manera que en les guerres d'Afganistan i de l'Iraq, la realització del referèndum a Txetxènia prolongarà el conflicte, augmentarà el nombre de víctimes i de desplaçats, i perllongarà encara més les constants violacions de drets humans en aquella regió.