Estratègies de la mentida: la guerra de l'Iraq com a "guerra humanitària"

José Antonio Sanahuja
Professor de Relacions Internacionals, Universitat Complutense de Madrid

La guerra de l'Iraq torna a posar damunt la taula els vells problemes de moralitat i justícia de la doctrina de la "guerra justa". En aquesta i en d'altres guerres hegemòniques recents, el principal obstacle que afronten Washington i els seus aliats no és pas la capacitat combativa de l'adversari, que pot molt poc davant la superioritat militar absoluta dels Estats Units. El principal problema del "trio de les Açores" és moral i polític: presentar l'atac a l'Iraq com una "guerra justa" i legítima i amagar els seus veritables motius: la creació d'un nou ordre internacional que reflexi la distribució del poder militar actual, i no pas la de 1945, encara present en la composició i les normes del Consell de Seguretat.

La necessitat que la guerra pogués tenir alguna cobertura legal i una certa legitimitat explica la tossuderia i l'afany de Washington per impulsar l'aprovació d'una segona resolució del Consell; d'una banda, si hi havia un veto, per obtenir una majoria de 9 o 10 vots amb què donar cobertura a l'atac; i quan això va haver fracassat, la usurpació de l'autoritat des del Consell de les Açores amb la invocació, en una confusa barreja, de la Resolució 1441, de la 687 de 1991 i, sobretot, del precedent de Kosovo.

Cal reiterar que la 1441 no inclou cap "gallet ocult": fins i tot Estats Units va admetre la necessitat d'una nova Resolució, del projecte del la qual, de fet, va presentar. També cal recordar que l'autorització de l'ús de la força a què remet la 687 tenia com a propòsit restablir la pau i la seguretat a la regió per mitjà de la retirada iraquiana de Kuwait, i no pas per mitjans definits a posteriori i de forma unilateral, com el "canvi de règim", que la 1441 tampoc no menciona, i que és un objectiu il·legal segons la Carta de Nacions Unides. Finalment, pretendre que la 687 i altres Resolucions otorgarien als Estats Units el dret d'intervenir a perpetuitat per a "restablir la pau i la seguretat" al Pròxim Orient, és senzillament ridícul.

I respecte a Kosovo? Afirmar que es tracta de situacions similars és absurd. A Kosovo s'hi actuà sense l'autorització del Consell, per la qual cosa aquella intervenció era simplement il·legal. Ara bé, després de Ruanda i de Bòsnia, hauria estat immoral permetre la consumació d'un nou genocidi a Kosovo. Aquest greu incompliment de la Carta es justificaria, com a "mal menor", enfront del gravíssim incompliment del dret internacional que suposaria aquell genocidi i altres crims contra la humanitat. Kosovo, a més, seria una "intervenció humanitària" que reflexaria la idea, àmpliament acceptada, que els principis de sobirania i de no-injerència no són absoluts i no poden ser invocats per a encobrir aquests crims.

Afirmar que l'Iraq és una "guerra humanitària" utilitzant l'argument kosovar és una fal·làcia immoral. La crisi humanitària l'està provocant l'atac angloamericà, i no el govern de l'Iraq. Saddam viola els drets humans, però no pas més que d'altres dictadures i, per descomptat, no sembla justificada una guerra que pot causar més víctimes que les violacions dels drets humans que es pretén abolir.

Tanmateix, l'argument de que la guerra respon a raons humanitàries és cada vegada més present: l'assetjament i l'atac a Bàssora que, amb dos milions d'habitants, ha estat declarada "objectiu militar legítim", es pretén justificar per la necessitat de portar ajuda humanitària a la població. Els representants del "trio de les Açores" ara visiten Kofi Annan oferint ajuda per assistir les víctimes i reconstruir el país, potser amb l'objectiu que Nacions Unides, qualificades per Bush d'"irrellevants" en matèria de pau i seguretat, esdevingui una mena d'"ONG global". Primer es bombardeja, i després es dóna menjar als supervivents, amb el propòsit de justificar el crim a posteriori. És il·legal, immoral i, sobretot, és cínic. Però el que no poden pretendre és que, a més, sigui legítim.