“L'atac a l'Iraq és l'escenari idoni per a portar a terme escalades de violència amb immunitat absoluta en altres indrets del planeta”

Entrevista a Carlos Sanchís, observador internacional a Palestina

Pilar Justicia
Periodista

Aquest militant antitransvasista té uns 40 anys, una forta consciència de territori, fruit d'una llarga militància en moviments socials, que passen des de l'oposició al minitransvasament de l'aigua de l'Ebre a Tarragona, fins a la militància antinuclear. Carlos Sanchís afirma que la mala gestió dels recursos hídrics pot acabar convertint l'aigua en un bé tan escàs com el petroli, que ara provoca guerres il·legals. Aquest veí de Sant Carles de la Ràpita, juntament amb altres observadors internacionals, van assistir al Forum Social Mundial celebrat a Ramallah del 27 al 30 de desembre del 2002 i han elaborat un informe on ja recullen aquesta i altres conclusions sobre la situació del poble palestí.

Dues setmanes a Palestina i quatre mesos per a elaborar un informe sobre la situació del poble palestí... Es pot concloure alguna cosa?
D'entrada, que les dades del nostre informe ja són obsoletes.

Com pot ser?
La situació ha empitjorat molt d'ençà de la nostra visita, ara fa quatre mesos. El nombre de presos que teníem censat ha augmentat considerablement les últimes setmanes, altres han desaparegut... Les deportacions massives s'estan convertint en rutina i els tocs de queda són constants a les nou ciutats principals. I, pel que expliquen, la situació va a pitjor.

Qui us informa de tot això?
Els nostres col·laboradors d'allà, principalment persones vinculades amb la xarxa d'ONGs palestines (PNGO). Tot i que també rebem molta informació d'un grup de pacifistes jueus que trenquen els bloquejos per fer arribar aliments a la gent.

Aleshores, quin sentit té la feina feta fins ara?
Malauradament, només divulgativa. La nostra tasca ara és difondre la situació del poble palestí perquè les injustícies que s'estan cometent allà no passin per alt a la gent d'aquí. De tota manera, la presència d'observadors internacionals als territoris ocupats intimida una mica l'exèrcit israelí. El problema seria que no hi haguessin ulls per explicar tot el que succeeix.

I què succeeix?
Tot el que es pugui explicar amb paraules o mostrar amb imatges es queda curt. És un tòpic, però és cert.

Creu que la situació ha pogut empitjorar, ara que l'atenció mundial està centrada en l'Iraq?
Evidentment. La guerra a l'Iraq és l'escenari idoni per a portar a terme escalades de violència amb immunitat absoluta a d'altres indrets del planeta, perquè l'opinió pública està pendent de la guerra.

I mentrestant...
Mentrestant, els assentaments jueus són cada cop més poderosos amb la seva política dels fets consumats i controlen més i millor els recursos, arraconant amb murs el poble palestí. Tant que, si això no s'atura, acabarà reduït en una autèntica presó a l'aire lliure. De fet, només cal mirar cap a Gaza: és un autèntic camp de concentració de grans dimensions!

El control dels recursos, sona a petroli...
En el cas d'Israel es tracta més aviat dels recursos naturals, com l'aigua. Però, si la mala gestió dels recursos hídrics continua per aquest camí, acabarà desencadenant guerres pel seu control també. Potser sona una mica estrany però l'Iraq també posseeix la reserva d'aigua més gran del Golf Pèrsic. El Tigris i l'Eufrates abasteixen tota aquesta zona. El problema de l'aigua és que estem acostumats a la política de pantans: obrir una aixeta i pagar el rebut. S'ha d'estalviar i emprar bé l'aigua, perquè és un bé públic que s'exhaureix i, d'això, encara no en som prou conscients.

Els usuaris potser no, però la Unió Europea sembla que no veu gens clar el finançament del Plan Hidrológico Nacional aprovat pel govern espanyol...
Tant de bo sigui així, perque saps què provoquen els transvasments? Creixements desmesurats de les ciutats i desequilibris territorials que perjudiquen a tothom.

Sembla que ho hagi patit...
És que ho he patit. La meva infància ve marcada per la sequera d'Elx, on vaig néixer. Era molt menut quan es va dur a terme el transvasament del Tajo al Segura i recordo l'alegria de tothom quan va arribar l'aigua. De seguida es va fer evident que els petits agricultors no podien competir amb les grans empreses agrícoles perquè els seus cultius tradicionals no podien costejar els nous preus de l'aigua. A nivell urbanístic, les ciutats com Elx creixien però insosteniblement, a base d'aigua cara. I van proliferar barris horribles que han crescut sense infrastructures de cap mena i on la marginalitat i la vulneració dels drets socials està a l'ordre del dia.

Tant de mal pot arribar a fer l'aigua?
No, si es gestiona correctament, d'acord amb uns models de creixement sostenible, aprofitant el màxim els recursos hídrics i sense malbaratar-los. El que no es pot fer és convertir terres de secà en paisatges que semblen asturians. Això es fa a base de molta aigua.

Tornant a Palestina, com porten allà la gestió de l'aigua?
Els palestins no ténen aigua corrent i han d'anar a buscar-la on sigui, mentre les seves oïdes han de suportar el xipolleig que arriba de les piscines dels assentaments jueus. Així es viu allà el problema de l'aigua, que es pot extrapolar a molts nivells.

(*) Estudi d'un grup d'investigadors de l'Associació Catalana de Sociologia coordinat per Josep Pont, que es va presentar al IV Congrès Català de Sociologia, celebrat el passat cap de setmana a Reus.