“Jo no vull que em mani un govern terrorista!”

Entrevista a Carme Sansa, actriu

Anna Ortiz
Fora de Quadre

Carme Sansa celebra enguany els seus seixanta anys, i els quaranta de professió teatral. En la seva vida, diu, no és possible desvincular professió i compromís.

Explica'ns una mica la teva trajectòria professional i com et defineixes tu mateixa.
Em defineixo com una dona del teatre! la meva dedicació quasi absoluta ha estat el teatre.
Jo feia de mestra a l'Escola Isabel de Villena. Vaig començar un curs a l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual, on vaig conèixer gent que em va influïr profundament, com Maria Aurèlia Capmany o Carme Serrallonga. Aviat va ser incompatible amb la feina: vaig començar a dedicar-m'hi del tot, i fins avui.

Sota el teu punt de vista, l'actor i en general l'artista, té una funció social més enllà de la producció d'un material cultural, o opines, com d'altres, que la vostra feina s'hauria de cenyir estrictament als escenaris?
Sí, ja sé que alguns companys han dit que "lo que haya que hacer, los actores ya lo hacemos en el teatro, que es lo nuestro..."
En el meu cas, no trobo possible desvincular la meva feina del compromís. És cert que el teatre és espectacle, però, dins d'unes possibilitats, sempre és possible triar,ser una mica selectiva, i això que guanyar-se la vida amb aquest ofici no és pas fàcil. A mi m'interessa treballar textos que contenen una certa crítica social, i alhora poden divertir,com ara Dario Fo i Franca Rame. Les opcions personals es tradueixen en les opcions professionals que vas fent. A l'època en què molts dels companys marxaven a Madrid a treballar, jo em vaig plantejar en un cert moment què volia fer. Va ser una opció: m'interessava treballar en la meva llengua i m'interessava aquest país. Això no m'ha impedit fer les obres dels grans autors espanyols,en castellà, i disfrutar-ho molt.

Quines són les causes del teu compromís? perquè hi ha molta gent que considera superada l'etapa en què tota acció cultural era alhora un vehicle de reivindicació democràtica...
És cert que durant molts anys ens hem cregut en una democràcia consolidada...durant un temps, ho va semblar. En una època concreta, per mi va ser molt important la lluita pels drets de la dona...perquè la situació era fatal, i jo vaig entrar en contacte amb dones molt conscienciades socialment. A banda d'això, calia sobreviure culturalment. I ara ens adonem que tot ha canviat en les formes, però no tant en el fons. Ni s'ha superat el conflicte que suposa una dona quan té un rol de poder, ni tampoc com a país estem normalitzats, ni res de res. No sóc pessimista. Només dic que cal que ens tornem a despertar. Que hem viscut en una mena d'oasi en què semblava que totes les conquestes ja estaven fetes...i ni de bon tros!

Com estàs vivint aquesta situació, i què t'ha portat a participar activament en la Plataforma Cultura i Espectacle contra la Guerra?
Estic convençuda de que tot plegat és impresentable. I hem començat a organitzar-nos, la gent està plena d'energia! La punta de llança dels premis Goya va ser genial,i l'acte al Congrés també: tothom es va mullar sense pensar en les conseqüències. Si els que som una mica coneguts podem influir,hem de fer-ho. No som pas líders, és la gent qui ho està fent possible.

I la posició del govern espanyol?
Jo no vull que em mani un govern que fa el joc al terrorisme dels estats. Crec que fa un cert temps que ens estan ensenyant com són realment; ja no tenen vergonya! No podem seguir així, de cap manera. A Catalunya, abans d'acabar de reivindicar el que és nostre, ja ens ho han pres. Al País Basc, el que està passant és una vergonya. Això és democràticament indecent, i trobo que no hauríem de permetre que segueixin governant, de cap manera.

Com t'expliques que el PP en bloc es mantigui impertorbable en la defensa de les seves posicions actuals malgrat l'enorme oposició popular?
Jo crec que els propis càrrecs i militants del PP ja no poden més, i que molts d'ells deuen tenir problemes de consciència. El govern fa temps que exerceix amb actituds dictatorials, i aquesta majoria absoluta s'està tornant irrespirable.

Quina feina feu des de la Plataforma?
Posem en marxa totes les iniciatives que puguin ajudar a la mobilització, com el Concert contra la Guerra. Vam escriure una carta al monarca espanyol, perquè considerem impresentable que no es posicioni, que estigui absent quan la població es preocupa, s'indigna, s'esforça per manifestar-se tan massivament.Li exigim que es pronunciï, i que intercedeixi en la postura del govern espanyol. La vam entregar al president Rigol, i després al govern militar. No hi ha hagut cap resposta. El proper dilluns dia 7, a les 21h, a la sala F. Puigserver del Lliure, organitzem "Paraules contra la guerra": actors, actrius,i cantants, llegirem poemes, contes i altres textos. A més, continuem llegint els manifestos a totes les obres que s'estan representant aquests dies.

Però la guerra ha començat, ja s'està executant. Fins a quin punt hem de seguir treballant?
La guerra ja s'està perpetrant, d'acord,però això ens dóna encara més motius; de fet, ja està durant massa, se'ns fa llarga i insuportable. Doncs no hem de cansar-nos, hem de fer-nos una queixa grandiosa, multitudinària i constant. Hem de ser un corcó. A més, haurem de tenir memòria: a l'Aznar, no podem deixar-lo de petja, jo crec que hem de fer-nos molestos com la mala consciència. Perquè estan passant coses que no els podrem perdonar.

Quin valor tindrà tot això, després de feta la guerra?
Es tracta de la nostra dignitat, i això passa per la protesta més contundent possible. Saben que no ho tindran fàcil. És el nostre futur, i tot això servirà: ja està servint.