Un moviment transversal és important per a vèncer
Bill
Simpich
Advocat de drets civils
Pràcticament no té precedents que un grup descentralitzat hagi pogut realitzar una aturada no-violenta d'una ciutat amb èxit, com va passar al Districte Financer de San Francisco el vint de Març. L'acció d'aturar no està dissenyada per guanyar els sentiments de la gent no compromesa, ni tampoc d'alguns dels nostres simpatitzants. No és una oportunitat perduda per fer sensibilització, com diu el New York Times. Una aturada està pensada per liderar amb l'exemple. L'objectiu d'una protesta com aquesta va molt més enllà de manifestar la ràbia immediata: vol inspirar el moviment d'activistes i demostrar als grups de poder que són vulnerables. Que jo sàpiga, l'única vegada al llarg de la història dels Estats Units que els grups d'afinitat (grups més organitzats per interessos comuns o similituds que formen part del mateix Moviment contra la guerra i per la justícia global) han aturat durant bastant temps una àrea geogràfica significativa -en lloc d'un edifici- va ser a la reunió de l'OMC a Seattle el 30 de novembre de 1999.
L'estratègia necessita grups petits que es responsabilitzin de bloquejar una cruïlla i després siguin capaços de mantenir tallada tota una àrea, alhora que creïn un ambient capaç d'animar persones simpatitzants perquè s'hi afegeixin. El concepte és senzill, però es necessiten centenars de persones que siguin líders. En resum, aquest tipus d'acció descentralitzada és una eina única i valuosa i ha d'ésser analitzada i utilitzada quan sigui adequat.
Majoritàriament les nostres protestes pretenen convèncer la gent: concentracions, marxes, vetlles d'espelmes, etc. Una aturada és molt diferent. Vol dir "per aquí no passem" i anima la gent a fer més. Els nostres crítics es queixen que estem alienant possibles partidaris. Estic d'acord que algunes persones, almenys en un primer moment, rebutgen algunes estratègies que els semblen més arriscades, però crec que aquest tipus de crítics no entenen el punt principal. L'objectiu és mobilitzar, inspirar la gent! Vam aillar el Districte Financer i, a més a més, vam guanyar els policies de San Francisco al seu joc i en el seu propi terreny.
A curt termini, hem d'enfocar empreses i institucions específiques, i educar sobre el motiu empresarial del benefici. Una aturada en una empresa concreta, ubicada dins un edifici sense veïns, pot ser efectiva. El moviment contra la guerra i per la justícia global als Estats Units ha d'enfortir les relacions amb altres lluites com les dels afroamericans i de les classes socials més desafavorides. Un moviment transversal és important per a vèncer. I no hem d'oblidar tenir com a objectiu també els mitjans de comunicació. Vivim en una època en què el 40-50 per cent de la població americana pensa que Saddam Hussein va jugar un paper clau en l'onze de setembre!
No hem de demanar perdó per provocar aturades. Hem evitat enfrontaments violents gràcies a la bona organització de la protesta. Esperem poder veure la mateixa acció a l'OMC de Mèxic, al setembre, i a l'ALCA de Miami, al novembre. Aquest any és ideal per unificar lluites contra la guerra, el racisme, la pobresa i la globalització transnacional. Si no ho fem ara, el govern americà farà la guerra contra l'Iran i Síria d'aquí poc temps.