Han vençut

Gino Strada
Cirurgià, fundador d'Emergency

L'aliança de fa quinze anys ha estat destronada. El dictador, al qual van ajudar a arribar al poder i al qual van armar perquè matés la seva propia gent, ha desaparegut.
No se'n sap res més, almenys per ara. Potser s'ha escapat dalt d'un camell, ràpid com la moto del mullah Omar o la "zodiac" d'Osama. Estaran, tots ells, en un altre "Estat canalla" que aviat serà bombardejat i envaït per haver-los ofert protecció, tot plegat per tal que el gran i tràgic joc pugui continuar.

Han vençut, els nous bàrbars. Amb les seves armes de centenars de milions de dòlars, amb la tecnologia que hi veu en la foscor i pot sentir un murmuri a milers de quilòmetres, han estat capaços de desmuntar un exèrcit de desgraciats dotat d'"armes mortíferes de destrucció massiva": ametralladores i tancs de fa vint anys.

L'Iraq ha estat "alliberat". Ara han imposat la seva dictadura, l'anomenaran "democràcia" i reconstruiran allò que han destruït. Els marines han guanyat la guerra, resultat que ja es dóna per descomptat, tot i que la guerra encara no hagi acabat, tot i que, com ha dit el seu President, els quedi encara "feina per fer".

Encara no ha acabat ni tan sols la guerra mediàtica. Han mostrat iraquians amb banderes estrellades i ratllades, festejant al pas dels tancs, oferint flors als soldats. Però no ens han mostrat -almenys en la majoria de televisions- les manifestacions espontànies de protesta, la gent demanant aigua i menjar. Tampoc ens han mostrat les families mortes sota els bombardejos o mutilades per les bombes de fragmentació.

Per primera vegada hem assistit a la vergonya dels periodistes incrustats, els que formen part de les tropes i van seguint els militars. Un fet nou, simbòlic i també clarificador: l'arma de la informació ha esdevingut també la informació de les armes. En el fons, amb mètodes diferents, fan la mateixa feina, tenen el mateix objectiu. Una pretén matar cossos i l'altra pretén matar cervells.

Ni tan sols ha acabat encara la guerra humanitària. Els militars i els periodistes incrustats cada dia a les cinc de la tarda fan la reunió de coordinació de les ajudes humanitàries. És fonamental que siguin ells, els assassins, els qui facin creure que són ells mateixos els qui ajuden els ferits, els ferits per les seves bombes. I el "món humanitari" els segueix el joc -la Creu Roja en primer lloc-. Es deixa coordinar i acata ordres. Mentrestant, els periodistes prenen apunts.

Resulta poc rellevant que les organitzacions humanitàries hagin estat absents en grandíssima mesura, que no hi hagi ajudes per a la població iraquiana, que està experimentant per primer cop una realitat de tercer món.

Les "ajudes" arribaran, escortades per militars i aclamades pels periodistes de la cort. Aquells que han portat la devastació decidiran què reconstruir i quan fer-ho. També aquesta vegada, com va passar a Kosovo i a l'Afganistan, els diners de la guerra estaran allà, disponibles, i arribaran moltes organitzacions "humanitàries" a repartir-se'ls, a participar del circ.

Jo no m'hi veig en cor, i crec que Emergency hauria de quedar-se'n al marge. M'agradaria saber què pensen aquelles i aquells que ens donen suport, saber si comparteixen el nostre punt de vista, el de no tenir res a compartir ni a repartir amb aquells que practiquen la guerra, amb aquells que la defensen, amb aquells que l'alaben, amb aquells que la descriuen com quelcom potser dolorós però en el fons útil i necessari.

Crec que les organitzacions humanitàries no s'haurien de barrejar amb tot això, ni anar de la mà de qui mata cossos ni de qui mata cervells. Crec que haurien de rebutjar amb indignació el rol que els volen assignar, el de completar l'obra matant també les consciències. Malgrat tot, no succeirà.

Tots a favor de la guerra, tots a fer-ne apologia, tots humanitaris: els militars, qui n'opina, els showmans televisius. A partir d'avui no utilitzaré mai més la paraula "humanitari". No sé si en trobaré una altra, però aquesta no l'utlilitzaré més. Me n'avergonyeixo.

L'equip d'Emergency ha estat a Karbala, ciutat santa dels xiïtes. Hi hem portat tonelades de fàrmacs per l'hospital de la ciutat, que es troba en condicions desastroses degut al desinterès del règim de Saddam, a la crueltat de l'embargament i a la violència de la guerra.

Hem fraternitzat amb la gent de Karbala, amb les seves autoritats civils i religioses i amb els metges de l'hospital. Hem decidit que Emergency construirà un nou centre on plegats guarirem les víctimes de la guerra i atendrem les urgències quirúrgiques. El nou centre, que estarà llest al llarg d'aquest any, s'anomenarà "Salam", Pau.