Aturem la guerra!

Encara avui, la pau s'entén majoritàriament com el fet d'evitar o posar fi a l'estrèpit de les bombes i la metralla. Segons aquesta associació d'idees, la pau es definiria per l'absència de guerra i com a molt, podríem aspirar a viure sense vessar la sang dels nostres veïns durant un curt període de temps, just abans que el mal govern tornés a desenterrar les destrals de guerra.

Precisament per això, la pau és un concepte fàcil de pervertir. Avui, els màxims gestors d'aquest "món a l'inrevés" creuen oportú sembrar la mort des de bombarders inexpugnables, i diuen fer-ho per garantir l'estabilitat i la pau internacionals contra el terrorisme. És evident que aquesta és una pau tergiversada, oposada al seu sentit profund. És una pau que recorda als "20 años de paz" de Franco o a la més llunyana Pax Romana. La pau dels vencedors.

No podem limitar-nos a pensar que la pau es construeix aturant les guerres gràcies a una resolució de l'ONU. Assegurar la pau del futur implica lluitar contra les injustícies del present. La voluntat d'aquest diari que teniu a les mans és apropar-vos les vicissituds d'aquest llarg camí cap a la pau, mostrant-ne les adversitats -la injustícia arreu, la violència dins de casa nostra, els interessos darrere les guerres- i també els avenços -l'oposició a la investigació militar, la negativa a finançar les guerres amb els nostres impostos, les mobilitzacions solidàries de la societat civil, etc.

Era l'any 1992 quan aquesta publicació va veure per darrer cop la llum. Avui, amb recança, ens veiem amb l'obligació de tornar al carrer. En diem Diari de la Pau, però no pas d'una pau armada, sinó de la pau que es construeix conjuntament dia a dia i ens aporta confiança. Cal refusar la lògica de vencedors i vençuts, la pau no és el silenci que hi ha després de les bombes. L'èxit de totes les iniciatives que ens proposem en favor de la pau depèn de nosaltres i, si volem, seran difícilment ignorades.