10 d'abril, tots a la vaga

 

La realitat deixa en evidència els discursos bel·licistes. No hi ha bombes intel·ligents. No hi ha exèrcits humanitaris ni atacs quirúrgics. A l'Iraq hi ha qui es pregunta per què els mateixos que assassinen tantes persones i els destrueixen les cases i els edificis, al mateix temps reparteixen aigua i aliments. Per què els governs responsables d'un embargament que durant 12 anys ha desembocat en la mort diària de 300 persones per malnutrició i manca de mitjans mèdics es pengen l'etiqueta d'alliberadors.

Les bombes que delmen el poble de l'Iraq arrosseguen una llarga història de destrucció. El bombardeig de Guernica va ser el laboratori dels nazis per a la II Guerra Mundial. A partir d'aquell moment la població civil s'ha convertit en la principal víctima de les guerres. Han passat dècades però els atacs militars encara recauen sobre els més vulnerables.

Nosaltres formem part de la població civil. L'atac cau també sobre nosaltres; i de nosaltres ha de sortir la resposta. Hem d'augmentar la pressió per aturar la guerra. El boicot mundial contra les empreses que sostenen aquesta barbàrie ja està en marxa, però no n'hi ha prou. Cal alçar la veu més alt. I la manera de fer-ho és la vaga general.

Davant de la mort de centenars de persones només hi veuen les xifres de guanys i pèrdues. És l'única cosa que els importa. Ataquem, doncs, per aquí. Fem una vaga general i que puguin veure les xifres de pèrdues ben clarament. Donem una resposta econòmica al seu plantejament econòmic.

El 10 d'abril demostrarem fent vaga que hi ha coses molt més importants que l'economia. L'Iraq és un país bombardejat i això passa per davant de tot.