Voltors

 

Hi ha coses que no es poden reconstruir a cop de talonari. No es poden reconstruir les vides. L'esperança perduda, la dignitat malmesa necessiten una altra mena de reconstrucció.

Nosaltres no creiem en les guerres com a resposta, ni com a solució, ni com a prevenció. Volem, necessitem, un món més just i és això el que nosaltres seguirem construint des d’aquest mateix moment.

No ens fa por que criminalitzin la dissidència organitzada, que utilitzin judicis militars com a venjança, que tanquin diaris, il·legalitzin partits polítics o manipulin els continguts informatius. No ens faran callar: seguirem treballant per ser lliures, que és el que els espanta de veritat. Perquè una persona lliure pensa, qüestiona, decideix, jutja i actua. I això no dóna vots fàcils ni beneficis.

Ara, a l'Iraq, els de "l'Eix de la Violència" diuen que reconstrueixen, és a dir, creen les infrastructures que necessitaran per explotar el país.

La pròpia "població alliberada" diu que no els vol: els iraquians no volen més tropes, ni nous dictadors, ni cap més explotador. Això és el què demanen. Tenen dret a fer-se càrrec del seu propi destí.

Però no cal sorprendre's quan al Govern Espanyol li costa acceptar la voluntat dels pobles. Mai no ha reconegut el dret a l'autodeterminació dins el seu propi Estat. Si creiem en els drets de les persones i dels pobles, no podem acceptar passius que els més poderosos els aixafin i en facin befa.

A l'Iraq, no només són els iraquians els qui es juguen un futur lliure, els qui es juguen mantenir la dignitat davant els abusos impunes dels poderosos: ens el juguem tots nosaltres.