El trist paper del govern

Existeixen dos grans punts que el govern espanyol no ha sabut respondre. D'una banda, amb quin concepte de pau i equilibri internacional treballen. De l'altra, la decisió d'actuar malgrat la forta oposició de les persones a les que representen.

En primer lloc, el repetit incompliment de les resolucions de les Nacions Unides per part de Saddam Hussein justifica, a ulls de l'Executiu, la intervenció armada. Es diu que la llei internacional caurà en desprestigi si no s'actua, que la pau quedarà amenaçada si l'Iraq no es desarma. Ara bé, no els sembla que s'incompleixi cap llei quan un sol país s'erigeix en jutge i executor de la sanció. No els sembla cap amenaça l'odi i el ressentiment generat per la guerra.

Les declaracions d'Aznar afirmant que l'Iraq és una amenaça per Espanya semblen dir-nos que tot i no poder justificar el sofriment del poble iraquià, aquest és necessari si no volem sofrir nosaltres. Així, pel govern, equilibri internacional deu voler dir tenir la seguretat de no ser atacats, però guardar-se "el dret" d'atacar de forma unilateral.

En segon lloc, no dubten ni davant del fet de tenir tres quartes parts de la població en contra ni veient que cap altre partit els dóna suport. Afirmen que actuen sota el principi de la legalitat internacional, i que no governen basant-se només en els sondeigs d'opinió. Però si aquest principi que diuen tenir no admet un debat obert, potser que ens el plantegem. Calia ser dels últims països a exposar al Congrés una qüestió tan important com la decisió d'intervenir en una guerra? El diàleg és una peça fonamental en la construcció de la pau. Si a aquest govern li costa dialogar dins del propi Estat, com pot pretendre "treballar activament per la pau" a escala internacional?

Si la guerra és el fracàs de la política, quin paper més trist el d'aquells que s'hi aboquen sense perdre temps.