Tots al carrer!!!
El president del Govern espanyol, José Maria Aznar, va demostrar novament la seva arrogància, quan el passat dia 5 va comparèixer al Congrés per justificar el seu suport a l'atac a l'Iraq. Va assegurar que les seves decisions no es poden discutir, perquè ha estat escollit democràticament. Aznar considera que té tot el dret a fer el que vulgui amb els vots obtinguts. És això la democràcia? Així l'entén ell: llibertat total per actuar com vulgui. Un cop acabada la campanya electoral els ciutadans ja no comptem. Més aviat fem nosa. Aquesta actitud despòtica és el leitmotiv dels qui ens governen.
Derrocar Saddam Hussein i neutralitzar unes armes de destrucció massiva que els inspectors de la ONU encara no han pogut trobar, són les excuses que ens intenten vendre per justificar una guerra indecent. Amb aquesta actitud bel·licista el govern d'Aznar torna a traspuar prepotència i una manca de responsabilitat alarmant. No només no fa cas del que pensem els ciutadans sinó que critica i condemna els qui discrepem.
El Govern espanyol no compleix els seus deures, però els ciutadans sí que ho hem de fer. Dissabte és un dia important, perquè hi haurà manifestacions contra l'atac a l'Iraq arreu del món. La nostra responsabilitat és sortir al carrer per dir "No a la guerra". I és que com a ciutadans no ens hem de limitar a votar cada quatre anys o criticar les actituds dels governants. Hem de mostrar la nostra disconformitat amb les actuacions dels partits polítics. Sortir al carrer i protestar és una de les fórmules que tenim per fer-ho. Cal deixar de banda el derrotisme. No ens podem permetre el luxe de pensar que tot està perdut, perquè adoptant aquesta actitud sacrifiquem la nostra llibertat.
Cal dir ben alt que la vida de les persones passa per davant del petroli iraquià, que tant desitja George Bush i les empreses petroleres que li donen suport. Els carrers s'han d'omplir de gent perquè Aznar no tingui justificació possible en la seva aferrissada defensa d'aquest acte criminal. Si ens mobilitzem aconseguirem canviar el sentit de la situació actual. Però no es tracta només d'assistir a un acte com el de dissabte. Cal que actuem diàriament contra la guerra, contra totes les guerres quotidianes, contra el silenci i la manipulació, contra la no existència.