Comença la matança

 

La matinada de dimecres a dijous, durant el tancament d'aquesta edició, la guerra ha començat. Aquest és un atac contra tots nosaltres. Ens sentim entristits i indignats.

Per damunt nostre, finalment, han passat les decisions, les estratègies, els interessos, i els míssils. Han passat per damunt nostre les seves reunions, les seves declaracions, les seves amenaces. El seu menyspreu, la seva obcecació, el seu embogiment.

"No en nom nostre", hem afirmat, i érem milions.

Però ens han arrossegat cap a aquest nou desastre i, en contra nostra, ens impliquen a tots. La guerra ens situa davant d'un nou fracàs i una nova vergonya: la seva follia ens desespera, perquè sembla arrassar molts esforços destinats a proposar noves vies per a resoldre els conflictes.

Aquesta guerra ens condemna a repetir una història d'agressió i d'abús injustificable. En herència, ens quedarà una tragèdia humana que amb prou feines s'ha tingut en compte en la presa de decisions. Les conseqüències seran també greus per al nostre futur: durant els propers anys, les ferides estigmatitzaran agredits i agressors.

I ara la feina, la determinació i la constància de la ciutadania esdevenen encara més importants. Ens refarem d'aquest sentiment d'impotència. Tenim la força de la raó i la confiança dipositada en la cultura de la pau. No tornarem a ser espectadors passius de la guerra retransmesa en directe. És sobradament conegut el model d'atemptats, revenges i mort que se'ns presenta, i no l'acceptem, ni per ara, ni pel futur.

Som tants els qui creiem això, que ni les hores fosques a les que som sotmesos poden esborrar el nostre horitzó d'esperança.