El efecto Iguazú
Director: Pere Joan Ventura.
2002 Espanya. 90 min.

L'ètica ha mort, visca el capitalisme! O això sembla
denunciar aquesta pel·lícula (que sigui documental no
implica que no sigui pel·lícula) a través del testimoni
dels habitants del Campamento de la Esperanza, que van creure en la dignitat, la lluita i la mobilització, en front dels interessos comercials i econòmics representats aquí per l'empresa SINTEL, filial de Telefónica, i que aquesta va vendre de forma fraudulenta a familiars del líder anticastrista Mas Canosa.

Una pel·lícula lliure, on tothom hi diu la seva, i per això és tan humana, parlant sempre des de l'honradesa, la humilitat i la raó.

 

Rue Bleue
Director: Chad Chenouga. Amb Lysiane Heis i Abdel Halis
2001 França-Algèria. 95 min.

Què passa quan una emigrada instal·lada a Europa veu com mor el seu company, i amb ell la seva seguretat? La resposta és aquesta pel·lícula sagnant i gens complaent, que retrata el periple d'una dona algeriana que es veu obligada, no per les circumstàncies, sinó per les lleis d'immigració gal·les, a tornar al seu país, d'on va marxar fugint de la misèria.

Una reflexió sobre l'absurditat de lleis que, com les d'immigració, degraden la llibertat de les persones.

 

Queremos informarle de que mañana seremos asesinados junto a nuestras familias
Philip Gourevitch
Editorial Destino

L'estiu de 1994 Rwanda visqué una guerra civil que va tenir una cobertura mediàtica quasi nul·la. No interessava explicar què passava en aquest país africà. En menys de cent dies va haver-hi més de 800.000 morts. El govern rwandès dirigit per la majoria hutu va voler acabar amb la minoria tutsi davant la indiferència dels organismes internacionals. Philip Gourevich analitza com dos ètnies que convisqueren en pau durant anys, s'enfronten de forma tan cruel, com ho varen viure alguns dels supervivents i com va quedar el país després del conflicte.

 

Cartas contra la guerra
Tiziano Terzani
Barcelona: Editorial RBA-Integral, 2002.

Cartas contra la guerra, de Tiziano Terzani, és altament
recomanable per a qui vulgui afrontar una lectura
valenta i sòlida. Nascudes de la ràbia, la preocupació i
el desconcert posterior a l'11-S i durant la guerra a l'Afganistan, les cartes de Terzani dibuixen el panorama amb una bona dosi d'autocrítica, i són un antídot contra els prejudicis històrics i culturals, els simplismes i les grans veritats oficials que envolten els conflictes bèl·lics. Terzani proposa una revisió urgent, però serena, de les tesis d'Occident sobre sí mateix, i una tossuda recerca de formes de diàleg i de solucions d'aproximació i de respecte, potser necessàriament complexes, però també més profundes.