Bloody Sunday
Paul Greengrass
GB-Irlanda,2002

El 1972, la brutal repressió d'una manifestació pacífica a Derry pels drets civils dels catòlics d'Irlanda del Nord va acabar amb un tràgic balanç de 13 morts i 14 ferits. Els responsables no foren mai jutjats.

L'ús de forces especials (els paraques) per al control de la manifestació, l'abús de força i l'agressivitat dels agents, i la total desproporció entre la protesta cívica i la prohibició, control, i finalment acorralament i repressió policial, es demostra tant perillós com acostar pólvora a un braser.

Aquella massacre va alimentar un conflicte que duraria 25 anys més. Les llistes de l'IRA s'engruixiren com mai. Això es el que es va aconseguir usant una brutalitat desmesurada contra els manifestants de Derry.

Aquesta equilibrada barreja de reportage i film d'acció, que mescla el rigor i la veracitat del primer amb la tensió i el ritme del segon, documenta i explica un episodi brutal: tant, que només pot ser un fet real.

 

Euskadi sin prejuicios
Antoni Batista
Plaza Janés, 2001

Una mirada lúcida, rigorosa i altament higiènica sobre el mapa social i polític del País Basc. La darrera legislatura, començada en situació de treva per part d'ETA, i acabada en una nova espiral de violència i un clima de crispació, i sobretot la campanya electoral posterior, són el material de treball de l'autor. Hi trobareu una reflexió profunda i serena, però també dolguda i preocupada, entorn dels factors que podrien propiciar una solució estable per al conflicte i d'aquells que ens n'allunyen dràsticament. Però, sobretot, un anàlisi del periodisme desvirtuat, utilitzat barroerament, i pervertit. De quan la manipulació més desacomplexada ho empudega tot, i una campanya altament delicada esdevé un perillós joc de despropòsits.

 

Las mentiras de una guerra (desinformación y censura en el conflicto del golfo)
Pròleg de Manuel Vázquez Montalbán.
Deriva Editorial, 1991

Rellegir aquest llibre, dotze anys després de ser editat, resulta aclaridor per la perspectiva que ens dóna el temps passat i l'evolució històrica derivada d'aquell conflicte. Però a més ens produeix un cert desassossec per les coincidències amb l'escenari actual. No només es repeteixen alguns dels protagonistes del 91: Saddam i Bush (en aquell cas el pare) també ens fa estar vigilants amb els motius que s'amaguen darrera els posicionaments dels estats i a la informació que rebem i com la rebem.