Bajo el signo de Marte
Fritz Zorn
Editorial Anagrama

Bajo el signo de Marte és la implacable història d'un final. A través d'una infància condicionada per una educació burgesa -una educació que no permetrà al protagonista evolucionar com a persona- se-n's mostren els valors d'una educació conformista amb l'entorn, una educació que no podrà provocar més que un refús personal que, al final desemboca en una salvació: El càncer. Una salvació que farà reflexionar al protagonista sobre la seva vida, sobre les seves opinions, sobre la seva indiferència i abstracció del món que l'envolta. Bajo el signo de Marte es, en definitiva, una novel·la que no hem de llegir, una novel·la capaç -no obstant el seu quasi nul valor literàri- de fer-nos plantejar la nostra vida, la nostra manera de veure el món, la manera d'entendre'l, la manera, potser, d'estimar-lo...

Mou-te per la pau
(www.fundacioperlapau.org/iraq)

Aquesta és una pàgina web que la Fundació per la Pau ha creat especialment per la guerra d'Iraq. Té molta informació sobre les activitats que hi ha programades contra la guerra. També s'hi pot trobar un munt de documentació sobre el conflicte i una agenda molt complerta.

 

Dejuni per la pau
(www.dejuniperlapau.miwww.net/)

Aquesta pàgina web informa sobre tots els dejunis que es fan arreu del món contra la guerra de l'Iraq.

Sense ni cinc a París i a Londres
George Orwell
Edicions 62

Sense ni cinc a París i Londres és el primer llibre que va publicar George Orwell. Seguint un admirable impuls de compromís social amb els més desafavorits, Orwell va decidir deixar-ho tot i anar-se'n a malviure enmig de la pobresa del Londres i el París d'entreguerres.

Allà va treballar en condicions inhumanes a canvi de sous miserables, es va alimentar dies i dies amb rosegons de pa sec, dormint en pensions i albergs estatals paupèrrims al costat de desferres humanes. Ho va explicar tot en aquest llibre, un clàssic del periodisme literari compromès i un precedent dels mètodes utilitzats per dos altres grans mestres del gènere com són Günter Wallraff i Ryszard Kapuscinski.