El Pessebre
Pau Casals

Solistes: Ana Mª Sánchez, Raquel Pierotti, Joan Cabero, Enric Serra, Stefano Palatchi.
Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya
Orfeó Català. Cor de Cambra del Palau de la Música
Catalana. Director Lawrence Foster. Audivis Iberica, 1997

Pau Casals escriu el seu Oratori El Pessebre basant-se en un text que el poeta i company d'exili Joan Alavedra escriu a petició de la seva filla petita. Les circumstàncies polítiques a Espanya van impedir a Casals interpretar-lo per primera vegada, tal com ell havia somiat, al seu país. L'estrena va tenir lloc a Mèxic el desembre de 1960.
L'obra es divideix en un pròleg i quatre parts. La riquesa melòdica de la música produeix una impressió de felicitat, que en la quarta part, repentinament, queda interrompuda per un estrèpit dissonant. Aviat es transforma i es resol en pura harmonia quan s'estableix una escena de germanor universal i s'entona l'himne de lloança:
Glòria a Déu! Cantem! Glòria en l'altura!
Glòria a Déu i a tota criatura!
Pau a la terra!
Mai més cap guerra!
Mai més pecat!
Pau als homes de bona voluntat!
Pau!
Casals va viatjar a molts països amb l'esperança de poder contribuir a fer que l'anhel de pau de tots els homes arribés a ser per fi una realitat.

 

Lisístrata
Aristófanes
Clásicos de Grecia y Roma. Alianza Editorial.

Aristòfanes escriu Lisístrata l'any 411 a.C., quan Atenes ha estat durament derrotada per Esparta durant la guerra del Peloponès. Governa l'oligarquia dels Trenta Tirans, recolzats per un Consell de quatre-cents membres. La democràcia es transforma.

En l'obra de teatre Lisístrata les dones gregues abandonen els seus marits i decideixen no tornar amb ells fins aconseguir que Esparta i Atenes signin la pau. Primer són les dones les què exposen els seus problemes i es lamenten que veuen poc els seus marits a causa de la guerra, però, de moment, reaccionen amb espant quan Lisístrata els proposa de no ficar-se al llit amb els marits fins que aquests signin la treva. La contrapartida a aquesta escena és la situació que es produeix entre els homes: es presenten tots en erecció i dient que tenen un gran desig de tornar a cultivar els camps abandonats per la guerra.

Aristòfanes es val de la paròdia per subratllar els trets destacats de la seva societat amb el desig implícit que la ciutadania s'adoni dels aspectes negatius i produir una reacció. En la línia del seu pacifisme es destaca el seu sentiment de solidaritat amb la resta d'estats grecs.