Barcelona, 13 de febrer de 2003
Senyors Bush i Aznar,
Som les nenes i els nens de l'Escola Patronat Domènech de Barcelona.
Davant el que està passant amb l'Iraq i l'amenaça de guerra per part vostra, nosaltres volem dir alguna cosa.
Creiem que la guerra no serveix per arreglar els problemes. Perquè mor gent. Perquè molta gent es queda sense casa, sense feina i sense menjar. Perquè la gent pateix i els problemes no desapareixen.
Nosaltres, a l'escola, hem après que els problemes no s'arreglen amb insults o amb baralles. Hem comprovat que quan tenim un problema i ens peguem, l'única cosa que aconseguim és enfadar-nos més i fer que el problema sigui més gran.
Ara us explicarem què fem nosaltres quan tenim un conflicte. Primer de tot, les persones que tenim el problema ens l'expliquem, l'una a l'altra. Moltes vegades passa que cadascuna té la seva versió i ens hem de posar d'acord sobre què ha passat. Després intentem pensar per què hi ha hagut aquell problema. Quan ja ho entenem tot, tothom que pateix el problema comença a pensar solucions per arreglar-lo i, quan ja en trobem unes quantes, les apuntem en un paper per recordar-nos-en i provar si serveixen. Si les solucions que hem pensat no serveixen, un altre dia tornem a pensar i a buscar-ne d'altres.
Tot això que us hem explicat, ho intentem fer les persones que tenim el problema totes soles. Però de vegades passa que no ens en sortim. Aleshores busquem una altra persona de la classe, a qui diem "l'arregladora o la mediadora" (cada setmana és una persona diferent), perquè ens ajudi a solucionar el problema. I si encara no el podem arreglar, demanem ajut a tota la classe.
Senyors Bush i Aznar, nosaltres, que som més petites i petits que vosaltres, sabem solucionar els problemes que tenim. I ens estranya molt que vosaltres, que sou més grans i heu viscut més anys, i se suposa que heu après més coses perquè heu estudiat més, no sapigueu encara arreglar els problemes que teniu d'una altra manera. Fer guerres és propi de gent ignorant, que no sap resoldre els problemes parlant.
Esperem que això que us hem explicat us serveixi d'alguna cosa. Ens agradaria que féssiu servir el cervell per imaginar idees millors per arreglar els problemes que hi ha al món. I us demanem que els qui voleu fer la guerra us poseu en el lloc de la gent que mor, de les persones que pateixen, de les que perden la casa, de les que no poden menjar… en el lloc de la gent que és innocent i que no és responsable dels problemes.
PD: Per cert, pel que hem sentit, el problema no és que l'Iraq tingui armes sinó que voleu el seu petroli. I així, començant a dir mentides sobre quin és el problema i per què passa, el que s'aconsegueix és crear nous problemes i no solucionar els que ja hi havia.

Nenes i nens de l'Escola Patronat Domènech

 

 

Seguint les pautes i directrius del Projecte d'innovació pedagògica vers la lectura i l'escriptura (ADAP) que la nostra escola segeuix des de fa temps, varem treballar la notícia que es recollia en el diari local sobre les manifestacions contra la guerra a la nostra població (Mollerussa - Lleida). Aquesta és la interpretació que una de les nostres alumnes va fer:

Cicle Inicial CEIP. Pompeu Fabra
(Mollerussa)

 

 

Una opció educativa per la pau

Des de sempre hi ha hagut guerres entre les persones. Uns homes lluiten contra altres i maten i destrueixen fins que un dels dos bàndols venç.

Fa més de 50 anys que es van declarar els Drets Humans i molts països els han signat, entre ells el nostre, i estan compromesos en el seu desenvolupament i respecte. En una guerra es vulneren tots els Drets Humans.

En aquest món ens queden indrets d'esperança. Un d'ells és l'escola:
- on ens remetem a la paraula quan hi ha un conflicte entre persones.
- on volem que les idees es defensin amb raons i no a cops de puny, i per això n'aprenem.
- on volem que la diferència sigui font de riquesa per a tots i totes i no d'exclusió per alguns.
- on la cooperació val més que el cop de colze.
- on l'acceptació val més que la imposició.
- on el petit i el fràgil són acollits perquè el fort i el gran els poden acollir.
- on la justícia significa que cadascú sigui allò que pot i vol ser juntament amb els altres.

A l'escola ens afegim als col·lectius que treballen per la Pau. Encara creiem en el diàleg, en el pacte, en el compromís, en el treballar junts a favor dels altres. Per això optem per la cultura de la pau i la seva educació, una pau arrelada en una societat més justa, més igualitària. Per això i perquè no ens hagi de caure la cara de vergonya quan mirem el món.

Per tant, des de l'escola, tornem a dir:

NO A LA GUERRA!

DIJOUS DIA 13 de febrer a la tarda farem un acte en favor de la PAU i en contra de la GUERRA al pati de l'escola.

Claustre i treballadores del CEIP La Sardana