Telemàtica educativa
La telemàtica pot ser una eina molt útil per treballar amb els nostres alumnes la cultura de la pau. Potser es tracta de l'eina més potent que tenim en l'actualitat a tots els centres educatius per a aconseguir informació i per a publicar-la i difondre-la. És una eina útil per a la comunicació entre persones, i per a establir relacions entre alumnes. Un clar camí cap a un món millor i més pacífic.
Avui us presentem la pàgina "Iraq: una guerra anunciada":
(http://www.xtec.es/recursos/socials/iraq/index.htm).
És un petit portal que dóna accés a diferents pàgines web que aporten informació sobre el conflicte de l'Iraq. Són materials diversos molt útils a l'aula per a la reflexió sobre aquest tema i programar les nostres activitats. Però no només per això sinó a l’hora de donar difusió a les nostres pròpies publicacions telemàtiques. Aquesta pàgina s'anuncia fa un temps al portal de la Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya. Molta gent el visita i és la millor difusió per a les publicacions dels nostres alumnes.
David Donat (ddonat@pie.xtec.es)
Fora de Quadre
Una acció a l'institut a favor de la pau
Per aquest proper divendres s'han convocat accions a favor de la pau i en contra de la guerra a tot arreu. S'està debatent a l'ONU la possibilitat d'emetre una nova resolució que autoritzi una acció armada a l'Iraq. Sindicats, partits, ONGs i algunes Administracions locals i autonòmiques han proposat fer aturades d'entre 5 i 15 minuts en algun moment del dia. Aquestes aturades pretenen recordar al govern del nostre país, i a la societat en general, que la majoria de la població està en contra de la guerra, i que ja s'hi ha manifestat explícitament en contra sortint massivament al carrer.
Al nostre institut (IES Maria Aurèlia Capmany) ens hem plantejat de quina manera ens podíem unir a aquestes aturades. Creiem que hem trobat una bona manera de fer-ho i convidem a tothom qui llegeixi aquest diari que s'hi afegeixi. Avui, divendres, a les 12 hores aturarem totes les classes. Durant aquesta estona farem uns minuts de silenci i llegirem uns poemes que semblen estar escrits expressament per a l'ocasió. Després, seguirem amb la feina que haguem de fer fins al final de la classe. Aquests són els dos poemes que llegirem i comentarem(Ricard Creus, 36 poemes del 36, Editorial Laia, Barcelona, 1978). El primer el llegirem als grups d'ESO i el segon als grups del Batxillerat:
(poema 19)Vam veure arribar el dia
que els nens que jo havia vist jugar al carrer
amb pistoles de fusta,
amb tiradors d'agulla d'estendre
o amb espases de llistons
van abandonar les joguines
i amb armes de foc van marxar al front,
les mares espantades
els duien de la mà
cap a l'estació del Nord o a la de França
com feia quatre dies
els haurien duts a l'escola
ben pentinats i amb el berenar a la mà.
Vam saber que molts d'aquells nois
que jo havia vist jugar pel carrer o per la riera
les aigües de l'Ebre se'ls va endur riu avall
o van ser silenciats de sobte per algun paco
o van plorar de nit a dins d'una trinxera
i van seguir camí sense esma
fins a fugir esborrats del nostre mapa.
Vam veure arribar el dia
que ni els vells estaven ja bé a casa,
que tots els camins
portaven els homes a les armes
i de manera trista tothom sabia i acceptava
que ja tot era completament inútil.
Com us dic vam veure arribar aquell dia
que mai dels mais ningú no hauria volgut veure
arribar mai.
No totes les persones van tornar
i ben poques van arribar senceres,
sense braços o sense cames
són mutilacions que tothom entén,
però alguna la van partir per l'espinada
i llavors lentament l'angle es va aguditzant
fins a seccionar-li la medul·la,
sé d'altres a qui van fer-los girar l'ànima,
de cap per avall, escorcollant-los el cos,
i encara a qui van amputar la bandera,
la paraula, un puny o les idees;
ha calgut després haver de viure
tants d'anys ortopèdics
per poder sobreviure.
Hem pogut comprovar
que no totes les persones que van tornar
eren les mateixes de quan retiraven,
sort de la vida que és tossuda i fecunda
i remou la saba cada primavera
i de tenir un fons de veritat
vital com l'esperma
que lubrifica i salva tota contrarietat.
No totes les persones van tornar senceres,
però totes, fins i tot les mortes
de sota terra estant
han lubrificat i fecundat els dies
i totes totes i una a una
veig que van arribant tan senceres com abans.