L'Iraq i les altres guerres
Unitat d'Alerta de l'Escola de Cultura de Pau
L'atac unilateral i il·legal a l'Iraq no ha provocat únicament milers de víctimes mortals, una situació de desgovern generalitzat i una escalada de violència a tot el país, sinó que també ha tingut altres repercussions a escala internacional: l'oblit de la majoria de conflictes armats, tensions i processos de pau que actualment tenen lloc arreu del món; el desviament de l'ajut internacional, i la consolidació del discurs de la guerra preventiva com a eina de resolució de conflictes.
En primer lloc, cal assenyalar que, a més de l'Iraq, existeixen altres 22 situacions de conflicte armat, la majoria de les quals han passat desapercebudes per a l'opinió pública internacional: Costa d'Ivori, Libèria i Nigèria (regió del delta del Níger) a l'Àfrica Occidental; Burundi, RD del Congo i Uganda als grans llacs i l'Àfrica central; Somàlia i el Sudan al Corn d'Àfrica; Colòmbia al continent americà; l'Índia, el Nepal, Indonèsia i les Filipines a la regió del pacífic asiàtic, o Txetxènia al Caucas, entre d'altres. A més, cal tenir en compte altres escenaris com Haití, Zimbabwe o la regió andina, on s'està produint una greu escalada de violència que podria derivar en un conflicte armat. Finalment, és important recordar el paper clau que pot jugar la comunitat internacional ens els múltiples processos de pau que hi ha en marxa actualment, com els de Somàlia, el Sudan, Colòmbia, les Filipines, Sri Lanka o Xipre.
Per altra banda, l'Iraq també ha acaparat gran part dels recursos que la comunitat internacional destina a les crisis humanitàries. Així, dels 3.300 milions de dòlars recaptats per Nacions Unides el 2003, el 65 % n'ha estat destinat a l'Iraq, mentre que dels 2.200 milions sol·licitats per pal·liar les 16 crisis africanes, només se'n van aconseguir 990. Aquest fet posa de manifest que l'assistència humanitària respon cada cop més a uns criteris polítics que passen per alt els principis humanitaris de neutralitat, imparcialitat i independència.
Finalment, l'atac també ha consolidat un nou instrument bel·licista de "resolució de conflictes": la guerra preventiva. Després de l'11 de setembre i l'atac a l'Afganistan, alguns països han apostat per una lògica d'anticipació a les suposades accions de l'enemic. La guerra preventiva pretén consolidar, a més, la consideració de la seguretat des d'un punt de vista únicament militarista. Això significa ignorar els altres aspectes fonamentals de la seguretat, com podrien ser el dret a l'alimentació, el desenvolupament sostenible o la reducció de la pobresa, entre d'altres.
La guerra a l'Iraq, doncs, ens deixa múltiples lliçons per aprendre. El veritable repte és saber si esmerçarem prou recursos i voluntat política com per no repetir els errors passats i aprendre a resoldre els conflictes sense recórrer a la violència i a la guerra preventiva.
Més informació a: Semáforo, Barómetro i l'informe anual Alerta 2004! i a www.pangea.org/unescopau