La infantilització de la violència al Brasil urbà

Gerard Viader
Sociòleg i Antropòleg

Cidade de Déus, la nova pel·lícula del director brasiler Fernando Meirelles, és un excel·lent document comunicatiu per testimoniar la història paradigmàtica del narcotràfic i el crim organitzat en una de les centenars de favelas que envolten Rio de Janeiro. El film esdevé una autèntica genealogia de la violència urbana i explica l'evolució del fenòmen, des de la seva gènesis als anys seixanta fins als nostres dies. És interessant constatar com, en el film, el tràfic il·le-gal d'armes i la presència d'aquestes en la fa-vela, discorre pa-ral·lela al narcotràfic. El que resulta més in-quietant, però, és que si a l'inici del film són tres joves els qui tenen un revòlver, al final ja són tota una colla de marrecs els qui estan en possessió d'un autèntic arsenal d'armes. Aquest panorama podria semblar exagerat i grotesc; esperpèntic si es vol, però els informes periodístics i científics avalen aquest nou fenòmen. En el reportatge periodístic "Porque morrem os jovens?" * , la periodista Taíza Brito -ara entre nosaltres-narra la seva experiència d'acompanyament durant cinc nits a la brigada de policia d'homicidis per les faveles de Recife de Pernambuco. La idea del reportatge era entrar en contacte amb famíliars i veïns de les víctimes, tractar de reconstruir els fets dramàtics i poder explicar petites històries vitals truncades per la trajectòria d'una bala. Pel que sembla, aquesta experiència periodística és de nova aplicació als suburbis més perillosos del Brasil. L'únic que fins ara hi havia hagut interès en mostrar eren imatges sensacionalistes de la sang vessada sobre la vorera.

El sorprenent del cas és que, en trepitjar el terreny dels crims, el que els reporters s'acostumaven a trobar al voltant dels cadàvers (i aquest cop mostraren) era una munió de criatures ansioses per veure el forat que les bales havien ocasionat en el cos del seu veí mort.

El que resulta més inquietant i preocupant és el mode com milers d'éssers humans, des de la seva infantesa, estant creixent i convivint, de tan a prop, amb una violència urbana atroç. I tot en una societat en la qual, de forma oficial, no hi ha declarada oberta cap guerra.

* - Publicat al Diario de Pernam-buco- Recife, terça-feira, 20 de agosto de 2002. (Brasil). Texte de Julio Pedrosa i Taíza Brito. Fotos de Heitor Cunha