L'Argentina que reinventa el treball
Mariana Vilnitzky
Periodista
L'agreujament de la crisi econòmica a Argentina ha esperonat un nou moviment social: la recuperació, per part dels seus propis treballadors, de moltes fàbriques tancades. Aquest és el cas d'unes 100 empreses argentines que han tornat a donar feina a quasi deu mil obrers.
La recuperació en mans dels treballadors de l'activitat productiva de les fàbriques en crisi és el fenomen social emergent més nou de la catàstrofe econòmica. Al voltant d'unes 100 empreses s'han organitzat en forma de cooperatives de treball (la majoria) o amb la modalitat de "control obrer". El creixement d'aquesta nova manera de crear treball ha estat molt ràpid en els últims mesos. El debat intern per buscar noves formes de gestió més justes i equitatives i, sobretot, el nou context històric que viu Argentina, donen una perspectiva inèdita a aquest fenomen. Els especialistes opinen que l'evolució d'aquest fenomen determinarà el caràcter defensiu de les forces de treball o bé l'avenç cap a un nou model de gestió econòmica.
La situació de crisis terminal es fa palesa amb el tancament de les empreses, l'abandonament dels propietaris i la convocatòria de creditors. En aquest context, els treballadors s'estan apropiant de les "fonts de treball". "Són processos més defensius que ofensius", explica l'economista Jorge Schvarzer. "Apareixen com a resposta a una conjuntura concreta, a una necessitat, i no com a part d'un projecte de canvi -com va passar a França als anys 30, quan els sindicats demanaven el control obrer de les empreses. Aquí pot convertir-se en un projecte de canvi en la mesura en què els treballadors comencen a buscar noves formes de gestió per organitzar les fàbriques".
Per aconseguir mantenir les seves empreses, la majoria dels treballadors han optat per formar cooperatives. Altres firmes com Zanón, Brukman o la Clínica Junín exigeixen l'estatització de les empreses sota control obrer, és a dir, que les empreses estiguin gestionades pels propis obrers. La "propietat" és, doncs, al centre del debat.
Quines probabilitats té aquesta experiència d'aprofundir-se, i quines perspectives obre? Per Schvarzer és un fenomen social molt important però mancat encara de presència política. "És un fenomen que ajuda a que els treballadors prenguin consciència que poden ser responsables del seu propi destí. Si això funciona pot convertir-se en una nova forma per pensar els models de gestió a l'Argentina", explica l'economista.
L'única certesa és que el seu desenvolupament dependrà, en bona part, de la marxa de l'economia: si es reactiva potser serà reabsorbit. Si l'economia es manté incapaç de crear llocs de treball, el moviment seguirà creixent.